És ben sabuda la relació entre l’art, en les seves formes de pintura, escultura, literatura o música, per exemple, i la salut mental. Mitjançant l’execució artística, persones que tenen dificultats emocionals o problemàtica de salut mental poden trobar formes genuïnes d’expressió que ajuden a canalitzar el seu malestar o sofriment; i es parla llavors d’efectes terapèutics. Però també les relacions entre la bogeria, utilitzant un concepte inabastable, i l’art han donat al llarg de dècades mostres importantíssimes de la creativitat de persones amb diagnòstics considerats invalidants. A més són clars els exemples d’artistes que han contribuït, des del seu mon vivencial distorsionat o trastornat, a l’exploració d’altres realitats inspiradores i han obert camins d’elaboració artística des d’una perspectiva dissímil.
La Fundació Congrés Català de Salut Mental, des de la seva visió integradora vers pacients i professionals de diferents sensibilitats, manté el ferm propòsit de treballar per la superació de l’estigma al voltant del trastorn mental i per una sincera aproximació a totes les manifestacions artístiques sorgides de les persones amb problemes de salut mental.
No és la primera vegada que la Fundació posa en marxa iniciatives culturals, però en aquesta ocasió, amb motiu de la celebració dels 20 anys de la seva creació, volem compartir, de manera itinerant, una mostra pictòrica que avala, per la seva condició de premis atorgats en els diferents congressos organitzats per la Fundació, aquesta raó o manera de ser de la nostra entitat.
Confiem que la paraula que en cada exposició acompanyarà la mostra ens porti a les fonts de molt diverses experiències, que en el seu inici llunyà van estar lligades a la vida dels manicomis, però que actualment formen part d’una corrent artística amb denominació genuïna.
Recordem a principis del segle XX el psiquiatra Hans Prinzhorn i la seva col·lecció, així com la seva obra “El arte de los enfermos mentales. Una contribución a la psicología y a la psicopatología de la creación”; una obra que va ser revisionada després dels desastres de les guerres del segle XX i va evidenciar la possibilitat d’un art marginal no influenciat pels cànons estètics i acadèmics d’una cultura que llavors es vivia com a fracassada. Aquesta visió va aportar les denominacions de “art brut” i “outsider art”, vàlides fins els nostres dies.
Josep Vilajoana. President
Ada Ruiz, Vicepresidenta