Reflexions sobre el 2n Congrés Català de Salut Mental
Josep Vilajoana. President FCCSM
LES FRONTERES DEL PSIQUISME
MEMORIAL FRANCESC TOSQUELLES
Barcelona, 6, 7 i 8 fe febrer de 2003
Amb un títol suggestiu, La frontera del psiquisme, la preparació del segon Congrés va arrencar amb vuit grups de treball, amb l’objectiu de debatre sobre la construcció complexa del subjecte i les seves interaccions:
Des del binomi cos/ment, fins a la dimensió ètica el treball, va girar entorn de les fronteres entre home/dona, conscient/inconscient, individual/col·lectiu, salut/malaltia, oci/treball i els factors lligats a l’edat que faciliten o dificulten una vida saludable.
La conclusió unànime de totes les persones participants en el congrés va ser un crit de NO A LA GUERRA, amb relació al conflicte bèl·lic a Iraq. La qüestió de les guerres i els seus efectes en la població havia estat molt present en els inicis de la voluntat de constituir una fundació per a la defensa de la salut mental a Catalunya.
Es destaca el dinamisme i la plasticitat del cervell, en contra de qualsevol determinisme fatalista. Es presenta, en el conjunt de taules i tallers, la defensa del model BIO-PSICO-SOCIAL i la importància de la interrelació nadó-entorn. El nadó com a paradigma de la complexitat. S’introdueix en el discurs el parlar d’emocions i també d’aferrament. En l’actualitat aquests són aspectes normalitzats per abordar la vida de les persones, tot i que els aspectes preventius i de protecció de la infància son encara molt deficitaris.
En el congrés es posa de manifest que en el món de l’empresa les dones encara són minoria, tot i que hi ha consens en pensar que la dona és el motor de canvi indiscutible. En l’actualitat no és rellevant, en un sentit percentual, una millora d’aquesta presència, tot i que cal admetre que hi ha sectors, sobretot vinculats a serveis bàsics, on la dona ha aconseguit una certa visibilitat.
Apareix de manera destacada en aquest bloc el tema de les Tècniques de Reproducció Assistida, àmbit que en la darrera dècada ha tingut una notorietat biològica, social i jurídica. Probablement els aspectes psicològics són encara poc valorats.
Al voltant del binomi conscient – inconscient, la salut mental és considerada un repte INTERDISCIPLINARI, que requereix d’un compromís ètic i polític.
La ciència, s’afirma, separa, simplifica, expulsa la “incertesa subjectiva”. Érem a 2003 i ja es parlava de “domini de lo biològic”. Començava un moviment, que arriba als nostres dies, de defensa d’una clínica basada en el subjecte i no en l’estadística.
Per abordar el trànsit bidireccional de lo individual a lo col·lectiu apareix la dificultat del rol. La necessitat d’un treball personal, de suport i de supervisió. Les xarxes són una ficció i els rols són de vegades no conscients. En l’actualitat, el desenvolupament de les xarxes socials en una societat digital, immersos en una globalització invasiva, és una realitat inqüestionable.
Al debat sobre salut – malaltia destaca el concepte de cura i es visualitzen dues formes: Una, organicista, focalitzada en la malaltia i recolzada en la farmacologia. L’altra, amb valors lligats al concepte de salut com a forma de vida autònoma, solidària i joiosa, que aposta per la subjectivitat i la complexitat.
Es discuteix el zàping com a metàfora del nostre temps: entorn líquid, efímer, superficial. I els mitjans de comunicació representant un paper “comercial”. Any rere any, ens endinsem cada vegada més en aquest escenari. L’exemple més recent és la pandèmia de la Covid-19. L’abordatge inicial ha estat sobre tot hospitalari i biològic, sense massa consideració dels efectes psicològics, socials i ètics, que han aparegut progressivament, i de fet, de manera reactiva.
Amb relació a atur/jubilació i amb una especial consideració del fenomen de la pre-jubilació, sobretot forçosa, queda clar que la falta d’activitat (treball) porta molt sovint a trastorns psicològics.
Es considera que el treball comporta una activitat, estructura el temps, estimula la creativitat, fomenta les relacions socials, dóna una identitat i comporta sensació d’utilitat. La realitat laboral i professional, a finals del primer quart de segle, amb un nivell de precarietat molt alt, és lluny dels valors més dignes atribuïts al treball.
Justament, les necessitats dels professionals porten a manifestar que calen suports de les organitzacions per ajudar a discernir. Es crea el Comitè d’Ètica Assistencial de la FCCSM per aclarir també aspectes de les lleis.
Es presenta una visió de la Xarxa Assistencial presidida per la desconnexió, la descoordinació i un excés de psicofarmacologia.
Per altra part, és notable l’aparició de les associacions d’usuaris, que en l’actualitat tenen ja un considerable grau de solidesa en les decisions que des de la política o els governs es prenen. És destacable que l’any 2000 es va celebrar una jornada sobre salut mental: política, cultura i serveis de salut. Visions i responsabilitats.
S’aborda la immigració, de manera conceptual i local. No serà fins a l’any 2017 que la qüestió ocupa de manera central el 6è. Congrés de la Fundació.
Malgrat que hi ha persones que s’identifiquen com 2a, 3a i fins 4a generació en la nostra societat, es conclou taxativament que la segona generació ja NO és migrant.
En el capítol de drogues un diagnòstic força discutit, entre causalitat i contingència: PATOLOGIA DUAL.
Les CONCLUSIONS recullen, a manera de punt final, la necessitat de COMPROMÍS dels professionals.
Se cita molt lleument les NNTT, concepte que ja és obsolet l’any 2020, i també internet, amb una actitud encara molt distant.
Amb relació a la interdisciplinarietat es conclou que “no és posar en comú diversos enfocaments, sinó que cada un es deixi travessar per l’altre”.
Hem de dir, en aquests moments, que encara no som en aquest estadi.
Finalment, tres anys després d’aquell congrés, l’any 2006, es va celebrar la 2a Jornada de la Xarxa a Debat sobre aspectes ideològics, teòrics i polítics del model de Salut Mental. Aquest és també un tema permanentment debatut i mai ben delimitat.