Reflexions sobre el 5è Congrés Català de Salut Mental
Albert Mariné. Membre de la Junta de la FCCSM
SALUT MENTAL I SOCIETAT EN UN CONTEXT DE CRISI:
PERSPECTIVES, OPORTUNITATS I PROPOSTES.
MEMORIAL JORDI GOL – HOMENATGE A ROSER PÉREZ SIMÓ
Barcelona, 6, 7 i 8 de juny de 2013
Aquest congrés va girar al voltant de l’impacte sobre la salut mental de la crisi socioeconòmica, que havia esclatat cinc anys abans, producte de la voracitat d’un sistema econòmic autodestructiu. La seva mala gestió posterior va tenir unes conseqüències dramàtiques. Per una banda va provocar una major desigualtat social i per altra una disminució de recursos públics (les vergonyoses retallades) amb un fort impacte en la sanitat i els serveis socials. Immersos ja en una nova crisi, sabem que les seqüeles encara no corregides de l’anterior, estan resultant literalment letals en les actuals circumstàncies.
El procés de preparació del congrés va permetre efectuar una anàlisi acurada de les repercussions de la crisi socioeconòmica en la salut i realitzar un inventari de les respostes per part dels professionals i de la comunitat. Tres grups van treballar intensament durant dos anys amb diferents metodologies sobre aquesta temàtica, elaborant documents, que van ser presentats al congrés. Set anys després, les recomanacions són plenament vigents i aplicables a la situació actual.
Després de valorar els diferents indicadors de l’efecte de la crisi, es va constatar el paper destacat dels moviments socials com a eines d’apoderament i resistència, sense els quals les conseqüències emocionals en la població encara haguessin estat pitjors.
Davant una resposta professional als trastorns derivats de la crisi de caràcter defensiu, com pot ser la minimització o una gestió assistencial purament farmacològica, el posicionament professional ha de ser d’obertura a la comunitat, compartint i estimulant els seus valors més positius: la solidaritat, la creativitat i la inclusió. Així mateix, es va posar de relleu la necessitat del treball en xarxa i l’autèntica col·laboració entre els serveis socials i els sanitaris. En aquest sentit la conferència de Mercè Ginesta va ser clarivident i mereix ser rellegida.
Es va parlar força dels valors ètics dels professionals i les institucions com a fonament per sostenir una tasca difícil i sovint poc reconeguda.
Es va llençar una proposta participativa: que els usuaris, els familiars, i els professionals junt amb els ciutadans en general, siguin agents actius en el disseny de millores en una atenció digna i eficaç als problemes de salut mental de la nostra societat.
Fer un balanç sobre la implementació d’aquests plantejaments set anys després és complicat, ja que les circumstàncies dels dispositius i dels territoris són molt variades. Tot i això, es pot afirmar que la salut mental comunitària s’ha anat consolidant com un model necessari per a la prevenció i la intervenció en la complexitat dels trastorns de salut mental. Així mateix, la participació dels afectats en la pròpia cura amb el respecte de la seva autonomia, és un valor cada vegada més assentat en la relació assistencial.
Per concloure i a mode de síntesi, el congrés va servir per pensar les respostes als importants efectes que les crisis socioeconòmiques tenen sobre la salut mental i estar preparats per atendre les situacions traumàtiques que se’n deriven.