El mes de juny del 2017 es va celebrar al CosmoCaixa el 6è Congrés Català de Salut Mental sota el títol ‘Migracions, Exili i Refugi. Drets Humans i Salut Mental’.
L’objectiu del Congrés va ser construir propostes capaces de disminuir els riscos derivats de les migracions i millorar la convivència i la cohesió ciutadana, incrementant així els nivells de salut i benestar de la població.
Des de fa uns anys els processos migratoris, la recerca de refugi davant les diverses adversitats i desemparaments (guerres, fam, persecucions polítiques, etc.) són motius de preocupació i posen al descobert un alt nombre de mancances. Aquestes situacions comporten una alta càrrega de patiment en els que la pateixen i en la societat que viu amb perplexitat i angoixa un moviment migratori de gran intensitat que fa que es replantegin molts dels valors socials. Això afecta a la salut i a la salut mental comunitària.
Tot i això, encara són pocs els estudis sobre l’impacte que té aquest fenomen social.
La perspectiva interdisciplinària va donar cabuda a un gran nombre de persones i col·lectius amb experiències i coneixements vinculats a la dramàtica situació que estem vivint a Europa amb la crisi dels refugiats. Davant d’aquesta realitat, el Congrés va intentar ser un element més de denúncia i mobilització per respondre-hi, en aquest cas des de la perspectiva de la salut mental comunitària.
Imatges del 6è Congrés Català de Salut Mental. #6ccsm
Àngels Vives, presidenta de la Fundació Congrés Català de Salut Mental i del Comitè Organitzador, va remarcar que “som els ciutadans i professionals els qui hem de pensar junts maneres d’atendre”.
Per la seva part, el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Antoni Comín, va reivindicar que “no serem una societat mentalment i espiritualment sana fins que no ens tractem de manera massiva i ordinària com germans els uns als altres”.
Repercussió en la salut mental
Els processos migratoris comporten una alta càrrega de patiment individual i, alhora, d’incomprensió i respostes inadequades en les comunitats que podrien procurar acollida. La cerca de refugi davant situacions d’adversitat i desemparament per motius diversos –guerres, fam, pobresa, manca de llibertats…— posen al descobert nombroses fragilitats, tenen una gran repercussió en la salut mental i evidencien la necessitat d’actuar de manera col·lectiva, coordinada i global.
Només es podrà tallar la malaltia mental i promoure la salut mental si és possible crear les condicions idònies perquè els subjectes puguin viure en un estat de benestar i puguin elaborar i dur a terme un projecte de vida productiu i satisfactori.
La conferència inaugural ‘Polítiques migratòries i el seu impacte en el benestar de les persones. Crisi de valors?’ va anar a càrrec de Nabil Sayed-Ahmad Beirutí, psiquiatra d’origen sirià, qui va plantejar el fenomen migratori com quelcom inherent a la naturalesa humana i va reivindicar els “moltíssims aspectes positius” que comporta: pèrdua de la por a l’altre, oportunitats, coneixements, aprenentatge… Sayed-Ahmad va fer seva la mirada d’Amin Maalouf quan va apostar per parlar d’origens en lloc d’arrels: “les persones no tenim arrels, tenim peus i caminem”. Va lamentar, això sí, que les migracions d’avui, els desplaçaments forçats que posen en risc la salut mental, siguin fruit d’una determinada globalització i de raons econòmiques vinculades a la concentració de la riquesa.
Material del 6è Congrés