El autocuidado del cuidador.
Descubriendo el camino del autocuidado mientras se cuida al otro

Taller que pretén donar eines per a les persones que treballen en la cura dels altres, desenvolupar estratègies per tenir cura de si mateixos.

25, 26 i 27 de gener de 2019

Més informació

Descarregar programa

Acte de record i reivindicació on es presentarà el reportatge de com es va idear i organitzar Sorra Freda. També es debatrà sobre els reptes pendents que tenim com a societat per desenvolupar projectes reals i concrets d’intervenció amb aquest col·lectiu.

18 de desembre de 2018
Lleialtat Santsenca, C. d’Olzinelles, 31. 08014 Barcelona

Més informació

Models actuals d’atenció i de suport en salut mental comunitària.
Des del respecte als drets i a la dignitat de les persones

 

9 i 10 de novembre de 2018

Sala d’actes de la seu del Districte de Nou Barris
Entrada lliure

Organitza:
Associació de Famílies per la Salut Mental de Nou Barris
Telèfon 654 154 382
associacio@afemnoubarris.org

Decarregar programa

 

 

Amb l’objectiu de visualitzar el treball pel benestar emocional, psicològic i social de totes les persones, el districte de Sant Andreu i la Taula de Salut Mental organitzen un programa d’activitats entorn a la Salut Mental.

Més informació
Descarregar programa

 

 

El proper dia 5 d’octubre el GRUP SOM VIA organitza la Primera Jornada Salut Mental i Jo al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Una mirada protagonisdtya i integradora de la salut mental.

Inscripcions gratuites

Més informació

MANIFEST PER LA DEFENSA DELS DRETS HUMANS
DELS MENORS IMMIGRANTS I LA PROTECCIÓ DE LA VIDA FAMILIAR

Iniciativa sorgida en el marc del 6è. Congrés Català de Salut Mental

Barcelona, juliol 2018

Com a professionals de la salut i de l’àmbit social considerem que ens hem de posicionar davant la greu problemàtica que pateixen molts menors immigrants. Tant la manca d’adequades polítiques d’acollida dels menors no acompanyats com les creixents restriccions a la vida familiar dels immigrants, conflueixen de manera molt negativa en el context social actual. Per això, no podem restar silents davant la greu violació dels drets de les famílies immigrants no tan sols per l’enorme patiment humà que genera, sinó també perquè se’n deriven greus repercussions sobre la seva salut física i emocional.

Existeix un ampli coneixement sobre els efectes negatius del fet migratori en els menors en contextos socials adversos, menors que poden haver patit reaccions traumàtiques en el seu lloc d’origen, i que queden exposats a una retraumatització en els llocs de trànsit o d’arribada. Sabem que la ruptura i desestructuració de les famílies constitueix un dels factors de risc més rellevants des de la perspectiva de la salut psicosocial.

Les dificultats dels menors no acompanyats són especialment greus, atès l’augment d’arribades i al fet que la seva problemàtica sol ser gestionada més com un problema de seguretat, quan és l’escassetat i la inadequació de recursos inclusius i de suport, la causa determinant que els exposa a la violència i provoca el seu malestar emocional. No es pot obviar el risc que pateixen també els “insuficientment acompanyats” com els que conviuen amb altres adults que en tenen una cura deficient, així com els reagrupats amb germans majors d’edat, que es troben en situació d’exclusió. I en el cas de les menors és important alertar que la seva situació acostuma a ser encara més difícil, en anar lligada a la seva invisibilització.

Davant d’aquestes realitats hem de subratllar que si la emigració dels menors es dóna en condicions adients i amb la protecció de la família o d’altres estructures relacionals d’acollida, es poden minimitzar els riscos i establir les bases d’un bon desenvolupament psicològic.

Existeix una àmplia legislació a nivell internacional sobre els drets dels emigrants. La Convenció sobre els drets de la Infància del 1989 va ser ratificada per l’Estat Espanyol el 1990 i és d’obligat compliment. Es posiciona de forma diàfana sobre la protecció i el respecte dels menors com a agents actius. Defensa com a drets inalienables el reagrupament familiar, la protecció en front de la violència, el rebuig a la detenció i la educació i atenció sanitària. A la pràctica però segueixen existint prejudicis i resistències de cara a aplicar la legislació de forma clara i invertir recursos per al seu
compliment. Considerem que la tendència a la restricció de la vida familiar als immigrants no és casual sinó que forma part d’altres mesures restrictives dels drets dels immigrants.

Com a professionals de la salut i de l’àmbit social reclamem:

    1. El desplegament de recursos de suport i inclusió necessaris pels menors
      immigrants en base a l’aplicació de la Convenció sobre els drets de la
      infància atenent els drets de reagrupament i la cura de l’àmbit familiar.

 

    1. Recollir com a dret per als menors no acompanyats la figura del “retorn
      voluntari temporal” per tal de poder visitar i/o reconectar amb la família
      d’origen.

 

  1. Pel que fa a l’atenció a la salut mental, és important tenir present la idea que
    per atendre al patiment dels menors immigrants, cal evitar categoritzar-lo
    sota etiquetes psicopatològiques rígides, i partint de l’escolta dels relats
    biogràfics i de l’expressió de les necessitats, establir models d’intervenció
    constructius i integradors, que tinguin en compte la dimensió social i política.

 

>> Consulteu el manifest en PDF

Entrevista al president de la Fundació, Josep Vilajoana

Josep Vilajoana i Celaya és psicòleg coach i psicoterapeuta. Té experiència en drogodependències, salut i envelliment. És especialista en coaching per a la salut i el benestar i en conciliació de la vida professional i personal. A més d’estrenar-se com a president de la Fundació Congrés Català de Salut Mental, és vicepresident segon del Consejo General de la Psicología de España i membre de la International Society for Coaching Psychology. Ha estat vuit anys degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

A continuació ens ofereix la seva visió sobre la Fundació Congrés Català de Salut Mental.

– Quins són els objectius que s’ha marcat la nova Junta de la Fundació a curt i mitjà termini? Com plantegeu la nova etapa que ara comença?

A curt termini és important mantenir els projectes que varen sorgir del darrer congrés, integrar la visió del sector infància-adolescència a partir del també darrer congrés en aquest sector i consolidar les relacions amb les administracions a partir de propostes assistencials vinculades al model comunitari.

A mitjà termini cal ser presents en els espais que s’estan creant en relació a la salut mental que incorporen a tots els agents implicats. La nova etapa, amb un històric tant consistent com té la Fundació, només cal que revitalitzi el seu esperit de defensa d’una atenció a la Salut Mental digna, pluridisciplinària i lligada al benestar de les persones; centrada en els protagonistes principals, cuidant el desgast dels professionals i afavorint l’eradicació de l’estigma que envolta sempre les dificultats en salut mental.

– I a llarg termini? Com us imagineu la Fundació al final del vostre mandat?

He de fer un esforç per imaginar-me un final quan gairebé no hem començat com equip a treballar. Però sí que m’agradaria pensar que aquest periode que comencem, que és continuïtat de molta tasca feta i ben feta, portarà a la Fundació a una posició respectada en el sector, reconeguda en la societat i tan valorada pels professionals joves que es van incorporant a aquest àmbit que transformarà la mitjana d’edat dels seus patrons i amics.

– Quines funcions tindrà el nou Consell Consultiu? Quan és previst que es posi en marxa?

L’objectiu principal del Consell Consultiu és no perdre el coneixement i l’experiència de persones rellevants que han format part del nucli més executiu de la Fundació, o de grups de reflexió o acció que han acabat la seva tasca i que en aquests moments disposen de temps per ajudar a la marxa de la Fundació sense una implicació intensa a les reunions, activitats, etc. Podríem dir que és el conjunt de sèniors de qui no podem perdre la seva expertesa ni els seus contactes en el món professional, social i polític.

– La Fundació té actualment 6 grups de treball i el Comitè d’Ètica Assistencial, que funcionen amb tempos i resultats diversos. Té la nova Junta alguna proposta per potenciar-los o crear-ne de nous?

De fet, hi haurà un moment de relleu entre grups que conclouen la seva tasca i grups que inicien la preparació del proper congrés o congressos. Serà després de l’estiu que comencem a treballar de valent per sincronitzar projectes.
Certament, pel que fa al Comitè d’Ètica Assistencial, sí que hem començat a pensar en una major visibilització de les seves aportacions i també en la manera d’entrar en relació amb diferents iniciatives que, pel que fa a l’ètica, es mouen en el nostre país, en el conjunt de l’Estat i també a nivell internacional.

“En l’actualitat gairebé ningú discuteix la importància que tenen els factors socials, econòmics, urbanístics, etc. en l’aparició de malestars i fins i tot de patologies mentals”

– Com afrontareu la proposta de la nova Junta d’obrir la Fundació a altres perfils professionals tangencials a l’assistència de la salut mental? Quines estratègies seguireu per fer atractiva la Fundació a aquests nous perfils?

Aquesta és una fita fonamental de la Fundació que en els darrers anys, especialment per la cruesa de la crisi, havia quedat en un segon pla. En l’actualitat gairebé ningú discuteix la importància que tenen els factors socials, econòmics, urbanístics, etc. en l’aparició de malestars i fins i tot de patologies mentals. Molts professionals d’aquests sectors, com per exemple l’arquitectura, l’economia i d’altres, ja treballen incorporant consideracions de salut, mental, psicològica, etc., en les seves propostes.

Per tant, ens proposem com a entitat, contactar amb persones i organitzacions que creuen en aquesta orientació, principalment a través de les converses i els debats transversals. La Fundació té un atractiu incontestable: és una organització oberta, plural i sensible al malestar de les persones, siguin professionals o usuaris directes o indirectes dels serveis, especialment de salut mental.

“La Fundació té un atractiu incontestable: és una organització oberta, plural i sensible al malestar de les persones”

– L’esdeveniment més ambiciós que organitza la Fundació és, precisament, el que li dona el nom: el Congrés Català de Salut Mental, que enguany ha celebrat la seva sisena edició. Però aquest congrés es porta a terme cada tres o quatre anys. Així doncs, quines seran les activitats estrella (de calendari) de la fundació en els propers anys?

Seguirem en aquest cas la tradició: organitzar activitats preparatòries per al proper congrés, a partir de la definició de la temàtica, que en aquest moment no està encara fixada. És probable que pesi en la decisió la problemàtica de la continuïtat dels serveis en funció de l’edat i les problemàtiques de les persones. Haurem d’esperar una mica encara per tancar aquesta qüestió.

El proper mes de novembre, una vegada més, posarem la xarxa a debat amb la convocatòria d’una Jornada sobre “Salut Mental i Comunitat: quines intervencions? Quins models?”. Les orientacions de totes les administracions a la salut comunitària, legitimades tècnicament fa més de 30 anys, haurien de presidir realment els serveis públics.

– La salut mental és segurament un dels tabús socials més arrelats a la societat actual. Penseu que la Fundació pot contribuir a la lluita contra l’estigma com ja fan altres entitats? Si és així, de quina manera?

Efectivament, aquesta és una tasca prioritària de la Fundació. Normalitzar la salut mental sense disminuir els recursos i donant suport a tots els professionals que operen en el sector. I quan dic tots, vull dir tots i totes, sense exclusió de perfils professionals.

Cooperar en les iniciatives d’altres, fer públiques les estadístiques, afavorir les activitats que porten implícita la normalització de la salut mental. De fet, exigeix tenir en compte la qüestió en tot moment, especialment, per exemple, en els mitjans de comunicació i el disseny de les polítiques públiques.

L’assemblea de la Fundació Congrés Català de Salut Mental, celebrada el 14 de juny, ha renovat la Junta directiva de l’entitat i part del seu patronat. Josep Vilajoana, psicòleg coach i exdegà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, assumeix la presidència de la Fundació i encapçala un equip format per Ada Ruiz, vicepresidenta, Anna Carrió, secretària, i Albert Mariné, tresorer. La presidenta sortint, Àngels Vives, s’incorpora com a vocal al costat de Lluís Albaigès, David Clusa, Myriam García, Lluís Isern, Montserrat Martínez, Teresa Morandi i Jose Fernández.

La nova Junta es marca el repte de consolidar la intensa activitat dels darrers anys i fer créixer la Fundació. Per fer-ho, dibuixa els següents objectius:

  1. Ampliar la base social, incorporant professionals vinculats a la salut mental des d’òptiques no només assistencials, per exemple periodistes, urbanistes, sociòlegs, etc.
  2. Constituir, d’acord amb els estatuts, un Consell consultiu que aplegui alguns dels antics patrons que no es volen desvincular de la Fundació
  3. Integrar al Patronat persones amb una nova mirada que sumin il·lusió als projectes consolidats o n’inspirin de nous.
  4. Mantenir el suport als i a les professionals de les diferents xarxes assistencials
  5. Seguir aportant elements constructius al debat de les polítiques públiques a l’entorn de la salut i el benestar de les persones.

Actualment la Fundació compta amb 6 grups de treball: Despesa farmacèutica, Salut Mental Comunitària, Grup de Pensadors, Grup d’Intercanvi i Elaboració (GIE), Grup SEPAC i Processos de Radicalització. Les persones que vulguin formar part d’un d’aquests grups, poden posar-se en contacte amb la secretaria de la Fundació: info@fccsm.net.

Llegiu la carta del President de la FCCSM.

“Factores de riesgo y creatividad” 

Barcelona 19 d’octubre de 2018-07-09
CosmoCaixa C/ Isaac Newton 26, 08022 Barcelona

 

 

¿Es posible otra forma de comprender y atender las psicosis?

Desde que la psicosis (la “locura”) empezó a ser identificada como tal en nuestras sociedades y culturas, la humanidad ha aplicado a las personas que sufrían estas experiencias los más variados tratamientos.

Descarregar programa

SECRETARIA TÈCNICA
Institut Universitari de Salut Mental
Fundació Vidal i Barraquer
c/ Sant Gervasi de Cassoles 88-90
08022 BARCELONA
www.fvb.cat
Telèfon: 0034 93 434 00 01

Seminario sobre experiencias psicoterapéuticas grupales en familias que tienen trastorno mental.

Barelona, 7 i 8 de febrer de 2019

La terapia de grupo tiene un recorrido significativo en la historia de la Salud Mental y cada vez está teniendo más relevancia y presencia en la Asistencia Pública.

Descarregar programa

Inscripcions: Secretaría del Departamento de Docencia. Telèfon (934340001),  mail: docencia@fvb.cat

 

 

Aquest lloc utilitza cookies. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. Feu clic a l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies