Xarxa a debat: 4a jornada

SALUT MENTAL I ADDICCIONS: LA INTEGRACIÓ DE XARXES

Barcelona, 21 de novembre de 2008

Organitza:
Associació Catalana de Professionals de la Salut Mental (AEN-Catalunya)
Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM)

RESPOSTES ENQUESTA SOBRE LA INTEGRACIÓ DE XARXES

1. Com entens la integració de Xarxes SM i Ad?

• Com una oportunitat per abordar millor els casos on problemàtica de SM i abús de tòxics van junts, i no troben una resposta suficient des de cada una de les xarxes per separat.

• Com l’organització dels serveis en funció d’atendre les necessitats de les persones que utilitzen les xarxes, i no només en funció de les necessitats de les organitzacions que han de prestar-li serveis.

• Una forma d’atenció que garanteix una major accessibilitat (davant de demandes molt febles) i continuïtat assistencial, disminuït certes barreres i evitant derivacions en forma de “porta giratòria”.

• Coordinació periòdica i continuada per treball amb plans conjunts a nivell de tractaments individual i, fins i tot, grupals.

2. Quines oportunitats / avantatges hi veus?

• Els Centres de la xarxa d’addiccions hauran de incrementar el seu nivell de qualitat, i estaran millor finançats.
• Els pacients amb patologies duals, cada cop més nombrosos, estarien millor tractats, i els centres també ho tindríem més fàcil.
• La integració de les dues xarxes permetrà un millor coneixement i coordinació entre les xarxes i els seus centres, per tant la Sanitat millorarà en aquests àmbits.
• El treball en xarxa el considero bo mentre funcioni la relació interna entre els professionals.
• Considero necessari poder treballar conjuntament, ja que els usuaris que atenem són un global, no un sumatori de vàries parcel·les.
• Treball coordinat i continuat tal com passa amb altres dispositius de la xarxa.

• Incrementar la coherència tècnica de les intervencions quan la persona està atesa simultàniament en dos serveis (per exemple, CAS i SRC en SM) garantint la continuïtat assistencial.

• Coordinacions periòdiques entre els dispositius per elaborar el PTI dels usuaris atesos conjuntament.

• Registre de casos de persones ateses amb perfil de patologia dual. L’anàlisi quantitatiu i qualitatiu de les mostres obtingudes anualment permetria millorar les línies d’intervenció des dels serveis.

• La principal oportunitat que ha de generar una integració de xarxes és la d’ajudar a prevenir l’empitjorament de les situacions (de salut, socials, familiars, econòmiques…) derivades de malalties mentals o d’addiccions. S’hauria de poder millorar la intervenció precoç, amb mètodes persuasius que no precisin que l’usuari/a s’hagi de veure en una situació extrema per acceptar ajuda i tractament.

• La millora de l’atenció als pacients amb una línia comú.

• Coneixement actualitzat de ambdues xarxes.

3. Quines amenaces o dificultats?

• La mancança de psiquiatres, fa que actualment alguns es mantinguin en posicions inamovibles.

• Les dificultats inherents en tot canvi, de vegades es magnifiquen.

• Moltes vegades et trobes que et deriven joves i a partir d’aquí deixen de ser referents actius.

• “Medicalització” de l’atenció. Considero això un risc donat que tant en l’àmbit de salut mental com en addicions, hem d’abordar la globalitat (bio-psico-social).

• Crec que es poden solventar amb el respecta per el treball del altre i entendre que cal un temps d’adaptació.

• Em preocupa l’abordatge, des de la xarxa de SM, d’aquells casos on hi ha un funcionament caracteritzat, bàsicament, per la problemàtica derivada de l’abús de tòxics. Em plantejo el dilema que ja amb altres diagnòstics ens anem trobant: es tracta de casos on el projecte rehabilitador passa pels recursos ja existents o bé requereix de programes específics?

• Hi haurà necessàriament dificultats d’integració, sobretot per les “cultures” professionals divergents i, si se’m permet i amb tots els respectes, per la manca de “professionalització” que pateixen alguns recursos especialitzats (especialment en l’àmbit de drogues…).

4. Recomanacions per una “bona pràctica” d’integració?

• Aprendre d’aquells dispositius que ja fa temps que hi treballen i per tant ens poden explicar les seves experiències.

• Treballar per una cultura de la integració.

• Respectar les especificitats i bones pràctiques de cada xarxa.

• Que els tècnics de ambdues xarxes tinguem presents les oportunitats que la integració suposa, alhora que acordem mecanismes per detectar els riscos que ens podem anar trobant.

• Introducció de la figura de “gestor de casos” que faciliti l’acompanyament de l’usuari en el seu itinerari terapèutic.

• Tenir en compte els equips al complert per les coordinacions.
Treballar amb objectius concrets i temporalitzats.

• S’hauria de reprendre el procés d’acreditació de Centres de les dues xarxes, homologant la acreditació el màxim que es pugui, i respectant petites diferències que necessiten els centres d’ ambdues xarxes pel seu bon funcionament.

• Aquesta homologació permetria també rebre un tracte similar quant a finançament dels centres, amb convenis més favorables pels centres, ja que hauran augmentat el seu nivell de qualitat i competència.

• També considero que cal organitzar millor l’accés a dispositius especialitzats, quan l’abordatge ambulatori no és suficient, en les situacions de patologia dual. Els recursos no es coneixen per part dels professionals d’ambdues xarxes i les derivacions arriben tard i malament.