Per molts anys FCCSM!
Políticament imprescindibles i molt d’agrair han estat els projectes i les accions que les diferents persones vinculades i compromeses a La Fundació ens han ofert en les darreres dues dècades. Compartir en aquestes lletres de felicitació, alguns breus records junt amb algunes de les persones que van comprometent-se amb la cultura del progrés i el benestar col·lectiu en el marc de la Fundació Congrés Català de Salut Mental. A totes i cada una d’elles, especialment a les que no anomeno, agrair-los de tot cor la seva dedicació en l’avenç cap a nous escenaris on els valors de la solidaritat i la justícia s’expansionin. Moltes, moltes gràcies!!
Recordo l’emoció i l’esperança al trobar el quadern sobre drets humans, ètica i salut mental de la FCCSM. Fa uns 15 anys i era la primera vegada que tenia a les mans una publicació on persones des del seu rol professionals demanaven alternatives des d’una perspectiva de drets humans. Encuriosit per aquella entitat que tot just descobria, vaig continuar fent cerca al seu web, així vaig aprendre què era un Comitè d’Ètica Assistencial. Tots aquells nous coneixements van incomodar-me d’una forma meravellosament alliberadora, posant en alerta la part de mi resignada i conforme amb les experiències traumàtiques viscudes durant els meus primers ingressos durant l’adolescència.
La lectura d’aquells treballs publicats, com si obrissin un espai dins la meva ment, van permetre’m trobar més paraules que m’ajudaven a connectar la creativitat amb el malestar, la necessitat de queixa i denúncia, amb el desig de construcció d’alternatives dins el sistema públic, vora els murs, i amb les persones.
Recordo també la sensació de la primera vegada que formava part d’una reunió on hi era el Dr. Clusa, el Víctor Martí i l’Anna Carrió, hi érem les qui participaríem en una taula rodona del congrés, no se m’oblida l’emoció en veure una comissió de treball intergeneracional, i encara em sento corprès al recordar l’atenció que posava en escoltar-nos el Dr. Clusa, tot i les dificultats del seu cos envellit, tot i ser passades les deu de la nit, tot i que ja en sabia molt a la seva edat.
També revisc amb emoció la primera reunió prèvia a la posada en marxa del postgrau de salut mental col·lectiva, on hi eren l’Àngels Vives i el Jordi Marfà, un privilegi pensar les seves preguntes i escoltar les seves cites i reflexions sobre el valor de les persones i les cures.
I el record de la sensació d’orgull anant cap a una de les sessions del CEA amb la Sílvia Ventura, l’Àngel Martínez, l’Alícia Roig, el Jordi Marfà i la Maria Jesús Rufat, una mostra més, com en els grups de treball o els grups de pensadors, de la capacitat de FCCSM per crear espais de comprensió des de l’acció reflexiva en grup.
Recordo també l’emoció vibrant veient el vídeo a YouTube de la presentació que feia el David Clusa del llibre Hablando Claro de la Johanna Moncrieff, una altra mostra de com la Fundació genera espais amb ambient solidari i d’apertura, on ampliar la comprensió dels perquès de la necessitat de canvi urgent en el model públic d’atenció a la salut mental.
Sento molt d’agraïment i admiració per les persones de la Fundació que he tingut l’oportunitat de conèixer en aquests anys. Contínuament m’ha acompanyat el pensament íntim de perplexitat davant persones amb trajectòries de compromís i resistència tan llargues, amples i profundes. Gràcies per les vostres aportacions, han sigut molt valuoses per a conformar la meva posició amb més criteri i coneixement.
Enhorabona i per moltes dècades més d’acció transformadora de la FCCSM!!!!