En un moment de crisi com el que viu la societat occidental, la persona, que en aquest congrés tractarem com a subjecte de drets, és a dir, ciutadà, es troba encarada a molts desconcerts i situacions de risc en el seu transcurs vital.

Les persones som vulnerables. Som vulnerables en la nostra essència. La nostre vulnerabilitat va de la ma de la nostra peculiar posició en el món i és condició per a la creació de noves realitats.

En aquest grup de treball reflexionarem sobre les teories de la ment, sobre les relacions interpersonals i la dimensió intrapsíquica que ens constitueix. La relació dialèctica entre l’evolució de la ciència i la societat, amb les seves múltiples i diverses manifestacions demanen una construcció de models de la ment que incloguin les representacions culturals i socials existents i les fractures que es produeixen davant d’obstacles i frustracions.

Ens aturarem en els vincles, en com els rols, les funcions i els estats que corresponen als nostres papers socials que anem desenvolupant es combinen fora i dins nostre i com ens sentim subjectats o alliberats. Els efectes de les desigualtats i de les condicions de vida i de treball adverses resten seguretat, motivació i expectatives sobre un mateix i sobre les possibilitats d’una vida més reeixida.

El ser humà transita d’un vincle a un altre, d’uns esquemes que constitueixen una organització mental a una altra. Fer, desfer i refer esquemes és una constant en la nostra particular trajectòria, una trajectòria que sempre es fa amb altres, som éssers socials i en el moment actual trobem molt patiment mental que es manifesta a través del cos, de noves addiccions, de violència i de expressions diverses d’alteracions psíquiques.

Els efectes i valors que genera la societat consumista provoca una vulnerabilitat molt estesa, la del subjecte centrat en el desig de posseir abans que de fer-se una identitat joiosa, autònoma i solidària.

Mentalment habitem esferes relacionals al llarg de tota la vida i d’una a l’altra hi ha espais transicionals especialment crítics i importants per l’individu, la família i la societat.

Intentarem fer un repàs als entrebancs i noxes interns i externs pel desenvolupament personal al llarg de la vida, dels factors que contribueixen a la infelicitat i la malaltia del subjecte des de les múltiples definicions d’aquest i les formes possibles de construir salut.  

El grup de treball comptarà amb experts externs que ens ajudaran a la reflexió, proposarem alguna ponència i taller i mirarem de traslladar el nostre discurs al congrés.

Davant les noves formes d’expressió del malestar psíquic s’han de pensar i estructurar noves formes d’organització de la cura.  És a dir, noves respostes a noves demandes i necessitats. Han de ser respostes saludables, tant en l’àmbit individual com social. Han d’evitar la generació de més insatisfacció o patiment, malentesos o falses expectatives. I ha de quedar clar quins son els límits raonables i morals de les actuacions dels diferents protagonistes, siguin professionals, usuaris, familiars, polítics o gestors.

La parcialització actual de l’atenció que ofereixen els serveis, sovint es tradueix en insuficiència, ineficàcia i cronificació. Podem pensar si no seria possible una organització més transversal, coherent amb el recorregut del subjecte en les institucions que el tracten. Això tindria també repercussions pels professionals i equips, que actualment no poden verificar la idoneïtat dels tractaments, donada la dispersió d’actuacions en les diferents institucions.

En la gestació de nous plans, programes i serveis seria convenient incloure els professionals que els han de dur a terme i que sovint es senten perplexos al adonar-se de que els plans es realitzen en funció de plantejaments més organitzatius i economicistes que professionals o tècnics. Però a més de la participació en la definició, haurien també de tenir veu en el seguiment, verificació, avaluació, etc, dels esmentats programes i plans, que es poden eternitzar en els papers o no acabar de realitzar-se tal com s’havien dissenyat. També cal estar atent a l’eventual creació de serveis que no donin una resposta clara i directe als problemes, doncs sovint resulten inadequats i empitjoren les coses.

Destacar la importància dels diferents actors informals que també intervenen en la cura, així com de les famílies i afectats, i establir ponts de diàleg i reflexió conjunta és a l’actualitat objectiu obligat en la difícil tasca de vetllar per la salut individual i col·lectiva. Tanmateix, això inclou no deixar de promoure la ciutadania.

Si considerem que el vincle és bàsic per a construir una relació terapèutica, aquest vincle hauria  d’incloure les relacions entre professionals, equips i serveis, com a condició bàsica per a la seva construcció. Les xarxes de serveis esdevenen per sí mateixes una entitat que es configura (com els individus) amb capacitat i salut o amb patiment, mancances i dificultats. Els professionals immersos en elles han d’afrontar fins on es possible, els reptes del propi treball, les dificultats de relació entre serveis i la comprensió dels fenòmens que dins d’elles es produeixen, per a no ser confosos ni paralitzats per dinàmiques adverses, i, poder donar respostes de salut. En aquest context els treballadors socials tenen una funció rellevant de relacionar serveis, recursos i persones i la seva tasca és també la d’aglutinar el sector informal i la comunitat com a receptora i promotora de salut.