EIXOS TEMÀTICS - Grups de treball
SALUT MENTAL I COMUNITAT: EL VALOR DE LA CIUTADANIA
La ciutadania és una conquesta social i històrica que al llarg del segle XX esdevé valor universal, per tot el que té de respecte a la persona, als seus drets, a la igualtat d’oportunitats, i a la llibertat de la seva pròpia realització. Comporta també deures i coresponsabilització. El reconeixement dels drets humanitzadors es dóna, no obstant, en una societat de consum i en una societat pretesament de benestar, on el mateix dret pot transformar-se en un valor opressiu de possessió o dependència, i posar en relleu les actituds més regressives i dependents per sobre de les possibilitats creatives i solidàries de l’ésser humà. Per als professionals de la salut, la promoció i el respecte a la ciutadania representen un prerequisit per a qualsevol tipus de tractament o ajut que prengui una perspectiva integral i ètica de les persones que requereixen atenció.
|
SALUT I COMUNITAT.
ELS EFECTES SALUDABLES DE LA CIUTADANIA
|
|
Coordinadors: José Leal i Albert Mariné.
Membres del grup: Paloma Azpilicueta, Valentín Barenblit, Josep Clusa, Neri Daurella, Olga Fernández, Joan Fortuny, Oriol Ramis, Lluís Isern, Montserrat Martínez, Teresa Rosell, Begoña Sarrias i Francesc Vilà. |
L’avenç en la consecució de drets socials en les últimes dècades ha de fer front a contradiccions i regressions davant de situacions crítiques, com ara les desencadenades per l’accelerat fenomen de la globalització, i per un model econòmic amb un manifest dèficit ètic. El risc creixent d’exclusió social i l’estímul opressiu de necessitats fictícies, són probablement dues cares de la mateixa moneda. La comunitat tradicional, com a marc de convivència generador de sentit d’identitat, seguretat i relacions significatives, viu accelerades transformacions que poden ser fàcilment percebudes com a amenaçadores. En aquest context, els professionals -mestres, metges, treballadors socials, psicòlegs i altres- estan sovint sotmesos a una pressió social i institucional difícilment compatible amb l’atenció i cura a persones en situació de risc i vulnerabilitat. La dimensió integral -complexa- dels fenòmens socials i l’important paper que juguen les relacions afectives, la vida comunitària i la preocupació pel bé comú, seran temes de debat que ajudaran a aclarir el paper, les condicions de treball i els límits del quefer professional.
|
|
Coordinadors: Nora Acosta i Albert Briansó.
Membres del grup: Rosa M. Alegre, Adam Benages, Anna Carrió, Paz Cué, Mireia González, David Lascorz, Francisco Martínez, Maria Salut Mas, Cristina Páez, Belén Parra, Anna Segura i Teresa Rossell. |
Si considerem que el vincle és bàsic per construir una relació terapèutica, aquest vincle hauria d’incloure les relacions entre professionals, equips i serveis, com a condició bàsica per a la seva construcció. Les xarxes de serveis esdevenen per si mateixes una entitat que es configura (com els individus) amb capacitat i salut o amb patiment, mancances i dificultats.
Els professionals que hi estan immersos han d’afrontar fins on és possible els reptes del mateix treball, les dificultats de relació entre serveis i la comprensió dels fenòmens que s’hi produeixen, per no ser confosos ni paralitzats per dinàmiques adverses i poder donar respostes de salut. En aquest context, els treballadors socials tenen una funció rellevant de relacionar serveis, recursos i persones, i la seva tasca és també la d’aglutinar el sector informal i la comunitat com a receptora i promotora de salut.
|
LA VULNERABILITAT DEL SUBJECTE |
Coordinadors: Lluís Albaigès i Àngels Vives.
Membres del grup: Enric Falo, Ada Ruiz, Oleguer Carrasco, Vicens Librer, Liliana Gómez, Jordi Marfà Vives i Myriam García. |
La persona, construïda des de les identificacions socials, o el subjecte, actualment ciutadà, és vulnerable en essència. La fragmentació de la xarxa social, la delegació de funcions necessàries per al subjecte en les organitzacions socials i els eixos ideològics dominants a la societat produeixen especials fragilitats en el subjecte. Els sistemes que habitem ens condicionen i nosaltres incorporem esquemes mentals i visions del món que afecten les nostres actituds, conductes i vulnerabilitats.
Proposem, des del grup de treball, imatges geogràfiques de la ment, teories a contrastar i un enfocament des de la complexitat del subjecte tant de la persona com dels subjectes socials. Com que els factors socials afecten, indueixen vulnerabilitats o potencien la resiliència, és un interrogant que el grup de treball posarà sobre la taula, ajudat per un ponent que donarà una visió més teòrica del que entenem per complexitat en les persones i sistemes humans i un altre que ens parlarà sobre el rescat que la cultura pot fer de la persona i les seves potencialitats.
|
NOVES FORMES D’ORGANITZAR LA CURA
|
|
Coordinadors: Jordi Marfà i Dolors Solé.
Membres del grup: Elena Bolancer, Gloria Grumanches, Isabel López, Sílvia Vidal, Daniel Garcia Tarafa i Jordi Foix.
Davant les noves formes d’expressió del malestar psíquic, s’han de pensar i estructurar noves formes d’organització de la cura. És a dir, noves respostes a noves demandes i necessitats. Han de ser respostes saludables, tant en l’àmbit individual com en el social. Han d’evitar la generació de més insatisfacció o patiment, malentesos o falses expectatives. I ha de quedar clar quins són els límits raonables i morals de les actuacions dels diferents protagonistes, siguin professionals, usuaris, familiars, polítics o gestors. |
|
|
