El passat 22 d’agost, de forma prematura i totalment inesperada, ens va deixar l’amic, company i president de la Fundació Congrés Català de Salut Mental, Josep Clusa.
En Pep, tal com li dèiem els amics, ens ha deixat un gran buit i que haurem d’omplir amb tot allò que ell ens ha ofert al llarg de tota la seva vida.
En Pep Clusa, psiquiatre, psicoanalista i per sobre de tot, professional de la salut mental, amb vocació de servei per una sanitat pública, democràtica, progressista i de qualitat, va tenir una llarga i dilatada trajectòria professional. Entre altres activitats, va ser un dels impulsors del procés de reforma psiquiàtrica del nostre país, i en particular del procés de “reconversió” de l’Institut de Salut Mental de la Santa Creu i posteriorment com a fundador i director del Centre de Dia Dr. Pi i Molist, adscrit al Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau. Va participar en diverses comissions i grups de treball relacionats amb els Plans de Salut (mental) des de que la Generalitat va assumir les competències en Sanitat. Va ser membre actiu de diverses societats científiques i professionals com la Societat Espanyola de Psicoanàlisi o la Secció de psiquiatres del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona.
En l’àmbit local, en els darrers anys, havia presidit el Grup de Salut del Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona. Des del 2005, va ocupar la presidència de la Fundació Congrés Català de Salut Mental, de la qual n’era membre fundador. Des d’aquesta organització, va impulsar i liderar diferents iniciatives en defensa i per la millora de la salut mental a Catalunya.
En Pep Clusa, tal i com hem pogut sentir i compartir aquests dies, era un home bo, generós, afectuós i que es feia apreciar i estimar. Professionalment va ser un company compromès, crític, combatiu, entusiasta, persistent, defensor dels valors humans universals i de la justícia social.
Entre altres escrits i paraules de record, aquests dies, hem sentit: “En Pep, era d’aquelles persones que t’ajuden a créixer…”, “representant de les millors qualitats humanes…”, “compañero, maestro y ejemplo”, “una de les millors persones que he conegut…” i podríem seguir. En Pep, era això i molt més!
En la seva absència, però en la memòria de tots ben present i amb el seu exemple, seguirem treballant i lluitant per a tots i cada un dels seus projectes i dels seus ideals.
Allà on estiguis Pep, una forta abraçada!
Víctor Martí i Carrasco
Director FCCSM