Rosa Roca i Soriano va néixer a Barcelona. Després de cursar batxillerat i d’una estada als Estats Units, el 1960, va cursar estudis de treball social a l’Escuela de Visitadoras Sociales Psicólogas creada pel Dr. Ramon Sarró a la Càtedra de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de Barcelona. En acabar va treballar al Dispensari Municipal de Torre Llobeta, on organitzava activitats d’educació i prevenció sanitària amb l’equip mèdic. Interessada per la salut mental, va treballar en un centre d’alcoholisme i va fer la tesina final de carrera sobre “La familia del enfermo alcohólico”.

Més endavant entra a treballar en el Departament de Psiquiatria Infantil de l’Hospital de Sant Joan de Déu, on va tenir una experiència molt valuosa de treball amb les famílies i va iniciar un tema molt important per al treball social: la supervisió. Més tard guanya una plaça d’assistent social a la Diputació de Barcelona i treballa a la Clínica Mental de Santa Coloma. És aquesta una etapa en la seva experiència que, unida a la seva capacitat crítica i creativa, la porta a desenvolupar activitats per millorar la salut mental dels interns i per incloure al centre espais “normalitzadors” de la vida quotidiana. Són els anys de la psiquiatria comunitària, però és encara temps de dictadura, en què la innovació tenia molts límits i obstacles.Rosa Roca va tenir un paper molt important com a professora de treball social, en temes de família, metodologia, treball de grup i salut mental. Va crear, amb un equip d’assistents socials, el primer centre privat de treball social, que oferia atenció psicosocial individual i familiar, i assessorament i supervisió a professionals.Va ser presidenta d’una de les Associacions d’Assistents Socials, l’actual Col·legi Oficial de Diplomats en TS i AASS de Catalunya. La seva sobtada mort per accident, als 48 anys, va deixar un gran buit per les seves qualitats professionals i humanes.

Memorial Rosa Roca
Auditori Axa
Barcelona, 5 de juny de 2009