Rosa Roca i Soriano va néixer a
Barcelona el 16 d’abril de 1928.
Va cursar estudis de batxillerat a
l’Institut Maragall.
De personalitat inquieta, intel·ligent,
sensible i plena d’interessos va
començar a treballar en temes diversos, entre els quals destaquem el d’ajudant
de biblioteca a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.
Als 30 anys va acceptar una invitació
per a col·laborar en un estudi dirigit
per un professor de la Universitat de
Harvard a Chicago sobre una “Anàlisi comparativa entre les diferents llengües europees”, experiència compartida amb col·laboradors dels països de llengües incloses. |
|
Als inicis dels anys 60 cursa estudis de treball social a la “Escuela de Visitadoras Sociales Psicólogas” creada pel Dr. Ramón Sarró a la Cátedra de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de Barcelona.
En acabar treballa al Dispensari Municipal de Torre Llobeta on organitza activitats d’educació i prevenció sanitària amb l’equip mèdic. Com altres assistents socials d’aquella escola i d’aquella època, la Rosa va quedar molt interessada per la salut mental, va treballar en un Centre d’alcoholisme i va fer la tesina final de carrera sobre “La família del enfermo alcohólico”
Més endavant entra a treballar en el Departament de Psiquiatria Infantil de l’Hospital de Sant Joan de Déu, on té una experiència molt valuosa de treball amb les famílies. S’inicia a aquella època un tema molt important pel treball social: la Supervisió de l’equip liderat pel Dr. Campos i obert a professionals externs.
Un temps més tard Rosa Roca guanya una plaça d’assistent social a la Diputació de Barcelona i treballa a la Clínica Mental de Santa Coloma. És aquesta una etapa en la seva experiència que unida a la seva capacitat crítica i creativa la porta, amb el consentiment de la direcció, a desenvolupar activitats per a millorar la salut mental dels interns i per a incloure al centre espais “normalitzadors” de la vida quotidiana: organització d’un bar i d’una perruqueria, activitats de lleure etc. Són els anys de la Psiquiatria comunitària, però és encara temps de dictadura, en la que la innovació tenia molts límits i obstacles.
Rosa Roca va tenir un paper molt important com a professora de treball social, en temes de família, metodologia, treball de grup, salut mental i altres, però especialment és a través del treball de supervisió d’estudiants i professionals que va deixar una profunda emprenia.
Als darrers anys de la seva vida, va crear, amb un equip d’assistents socials, el primer Centre privat de treball social, que oferia atenció psicosocial individual i familiar, i assessorament i supervisió a professionals.
Rosa Roca va ser Presidenta de l’Associació de Visitadores Socials-Psicòlogues que es va fusionar, amb la ja existent Associació d’Assistents Social de Catalunya, actual Col·legi, de la que era presidenta quan va morir d’accident, junt amb Maria Urpina i Teresa Fabregat, el 3 de juliol del 1976 a Tamarit de la Llitera. |
