Carolina, persona de ment clara i ordenada, de gran tenacitat, de recursos interns inesgotables, treballadora infatigable, va ser una infermera completa. Va estudiar a l'Escola de Santa Madrona i la seva última responsabilitat va ser la de Directora d'aquesta. Va actuar amb efectivitat i brillantor fent que l'Escola -que sempre ha estat respectada i considerada no només a Catalunya sinó a tota Espanya- fos també coneguda més enllà de les nostres fronteres. Va engegar la Secció d'Infermeria de la Generalitat de Catalunya i es va convertir en la seva primera cap. Va ser cofundadora i presidenta de l'Associació Catalana d'Infermeria. Carolina Melèndez va treballar durant molts anys a la Clínica Maternal Santa Madrona i al St. Olave's Hospital de Londres. D'allà va treure experiències que més tard va utilitzar com a referències per despertar en el nostre país inquietuds, per motivar i impulsar iniciatives. Tot era important per a ella, des de l'impuls de la Formació Continuada fins a la imatge externa del personal d'infermeria. Aquells primers temps, la preocupació per la relació infermera-pacient i la seva implicació amb el món sanitari, la van motivar de tal forma que es va convertir en una de les infermeres espanyoles més interessades en la planificació, gestió i formació d'infermeria, camps que va seguir conreant al llarg de tota la seva vida i des dels diferents llocs de treball que va anar ocupant. Entre finals dels anys 80 i principis dels 90 es va començar a interessar pels continguts eminentment d'infermeria com a professió de cura i de creativitat. Ja durant el període del 1982 al 1984 i com a responsable de la Secció d'Infermeria de la Direcció General d'Assistència Sanitària del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, va aconseguir que la infermeria participés en els organismes decisoris dins el sistema sanitari. Havia participat en els projectes de reforma del Pla d'Estudis vigent per aquell temps, sol·licitant allò que ella va proclamar la reconversió universitària. A més, va ser una fervent lluitadora perquè s'assolís el reconeixement de la infermeria com a carrera universitària. A grans trets, volem recordar la figura i la projecció professional d'una dona que va apostar fort tota la seva vida i que ho va fer en la confiança de futur per a la professió infermera. "La voluntat de milers de professionals no pot ser menyspreada". Aquest era el missatge de lluita d'una dona, abans de res infermera, set mesos abans de morir. Carolina ens va deixar a les tres de la tarda del 25 de juliol de 1987.