El dia 30 de gener de 2014 he estat elegida com a Presidenta de la Fundació Congrés Català de Salut Mental pel Patronat, a proposta de la Junta Directiva.
En primer lloc vull agrair a tots el companys de Junta, al Director i als Patrons que han posat la seva confiança en mi per portar aquesta responsabilitat endavant i manifestar-vos que em sento profundament honorada per aquest encàrrec.
El motiu d’aquesta necessitat ha estat la pèrdua del nostre company i amic, en Josep Clusa, president de la Fundació fins a la seva mort el passat mes d’agost. Va presidir la Fundació durant vuit anys (2005-2013) i ho va fer, com feia amb totes les seves coses, de manera natural i incansable, amb tota la seva implicació i revitalitzant cada projecte i idea nova.
Com sabeu, l’inici de la Fundació vaig estar ocupant aquest càrrec de l’any 2000 al 2005. Necessito però, remuntar-me breument a la història viscuda per situar-me en el moment actual.
El meu treball arrenca en la prehistòria, amb el projecte inicial i l’etapa prèvia a la seva constitució. Va ser a partir de la Secció de Psiquiatres del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, des d’on es va presentar la idea del 1r Congrés a la Junta del COMB.
Vàrem posar en marxa la preparació i realització de les Jornades Preliminars (1997),
després del 1r Congrés (1999), amb nombrosos grups de treball que es van estar reunint durant l’any anterior (1998), amb professionals de diversos àmbits (mestres, periodistes, urbanistes, economistes, advocats, artistes i d’altres intel·lectuals). Simultàniament a això, vàrem posar-nos en contacte amb els altres Col·legis Professionals (Infermeria, Treball Social i Psicòlegs) per integrar els diversos col·lectius professionals en el projecte.
A partir del 1r Congrés va crear-se la Plataforma (coordinada per en Lluís Isern), estructura de transició, que va permetre la constitució de la Fundació l’any 2000. En un inici la Fundació va estar doncs presidida per mi i dirigida per en Lluís Isern, fins l’any 2002, en que es va incorporar com a director en Victor Martí, que ho és actualment.
Així doncs, vaig estar treballant durant onze anys, assumint la responsabilitat de portar a bon port el projecte. No cal dir, que la Fundació ha estat possible pel treball, la iniciativa, la intel·ligència, l’enginy, la sensibilitat i el compromís de tantes persones que l’esteu sustentant. Des dels membres de la secció de psiquiatres, als membres de les Juntes dels Col.legis professionals, de les seccions dels propis Col.legis, que es van involucrar, companys de molts diversos llocs de treball que es van sentir interessats i es van posar a treballar en totes les àrees que la Fundació ha anat desplegant, que son moltes i que caldrà en algun moment poder contemplar en perspectiva. I també gràcies al suport i finançament rebut, per part de l’Administració i els Col·legis Professionals.
A partir de 2005 i fins el 2013, en Pep Clusa va imprimir caràcter i vitalitat a la marxa de la vida de la Fundació. Es van ampliar i sostenir els Grups de Treball, la convocatòria, participació i coordinació amb d’altres entitats, en Jornades i Congressos, que han adquirit una participació i prestigi creixents.
S’han consolidat experiències tals com la cooperació en un programa de Salut Mental Comunitària, programa de formació de professionals a Gaza, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha portat a terme la creació del projecte Trauma i Transmissió Transgeneracional, s’ha consolidat el treball del CEA (Comitè d’Ètica Assistencial), entre altres iniciatives.
Des del 2010 es va posar en marxa el Grup de Pensadors, i a propòsit del darrer Congrés, “Salut Mental i Societat en un context de crisi” (juny 2013), es van posar en marxa tres Grups de Treball, que estan activament proposant línies de recerca, formació, treball comunitari i activisme ciutadà. Al mateix temps s’està participant en diferents espais, Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, Grup de Treball de Salut del Consell Municipal de Benestar de Ajuntament de Barcelona i es col·labora amb el Moviment Europeo per la dignitat, la continuïtat i l’accessibilitat al malalt mental.
Aquest, és només un petit esbóç, de moltes més activitats i hores de treball que no m’és possible incloure aquí, però que no he volgut obviar, per dir-vos que en sóc conscient de la magnitud del treball realitzat per tots.
Ara, crec que en aquest moment és necessari que la Fundació, encara més, pugui torbar el nostre ànim, alleujar la nostra aflicció, despertar les nostres idees, encoratjar les nostres capacitats de lluita i promoure la nostra creativitat, tot i proposant maneres entre tots, de canalitzar-les cap a una acció oportuna.
Caldrà, posicionaments clars davant les actituds contemporitzadores amb la degradació i el deteriorament de l’atenció sanitària i social que vivim, tot i els esforços realitzats pels professionals.
En el darrer Congrés de la Fundació, el mes de juny de 2013, vàrem treballar amb molts de vosaltres per entendre millor el moment de crisi social que estem vivint i per organitzar-nos més bé, per resistir millor i per fer viables projectes de treball que ajudin a alleujar la situació actual. Vàrem convidar a persones que estan lluitant des del camp de l’activisme social i polític per a transformar la situació social que estem vivint i recuperar la dignitat en el mig de tanta desolació. I vàrem convocar pensadors i professionals compromesos des de l’ètica, el dret, la salut mental i molts d’altres àmbits.
Vàrem treballar des de molts fronts per obrir pensament i acció que inclou la implicació ciutadana, la nostra responsabilitat en el pronunciament com a experts en salut, la possibilitat d’organitzar grups amplis de treball i xarxes relacionals amb d’altres professionals a Europa.
La mobilització professional i ciutadana és imprescindible en aquest moment i la Fundació des del seu Patronat i dels Amics de la Fundació, ha d’aportar coneixement, compromís i responsabilitat, coratge, valentia i capacitat d’acció.
En les properes setmanes, farem amb en Victor Martí i amb la Montserrat Martínez Gobern (Vicepresidenta) una ronda d’entrevistes amb responsables de l’Administració que tenen competències en l’àmbit de la salut mental, també amb els Col·legis Professionals (ara cinc, amb la incorporació del Col·legi d’Educadors fa un temps) com a socis protectors i d’altres entitats dels sector (professionals, usuaris i familiars), per tal d’actualitzar tots aquests contactes i revitalitzar la relació.
Per tots aquests treballs compto amb tots vosaltres i em teniu a la vostra disposició.
Àngels Vives Belmonte