Record d’en Pep Clusa
Fundador de la FCCSM
El 9 de maig passat, es va celebrar a la casa Orlandai a Sarrià (Barcelona) l’acte en record a l’amic i company Pep Clusa. En Josep Clusa va ser membre fundador de la Fundació Congrés Català de Salut Mental i el seu president des de l’any 2005 fins a la seva mort a l’agost de 2013.
Aquest acte d’homenatge va ser pensat i organitzat juntament amb la seva família, dins aquell estil i amb aquells continguts que a en Pep, pensem li hauria agradat. En un ambient distès, informal, familiar, entranyable i també curós en les formes, van poder prendre la paraula, representants de diferents entitats, institucions i col·lectius de les que en Pep hi va formar part o hi va estar estretament vinculat.
Vam tenir l'ocasió també, de gaudir de l’obra pictòrica del seu fill Jordi Clusa i de conèixer el projecte del grup teatral “La Trifulga del Fútils”, que ell mateix va promoure.
Finalment, amb un pica pica i una copa de vi, acompanyats de la bona música d’un grup de vells amics, vam poder brindar per en Pep i acomiadar-lo.
Compartim amb vosaltres el seu record amb un tastet d'aquest acte:
Aquest acte d’homenatge va ser pensat i organitzat juntament amb la seva família, dins aquell estil i amb aquells continguts que a en Pep, pensem li hauria agradat. En un ambient distès, informal, familiar, entranyable i també curós en les formes, van poder prendre la paraula, representants de diferents entitats, institucions i col·lectius de les que en Pep hi va formar part o hi va estar estretament vinculat.
Vam tenir l'ocasió també, de gaudir de l’obra pictòrica del seu fill Jordi Clusa i de conèixer el projecte del grup teatral “La Trifulga del Fútils”, que ell mateix va promoure.
Finalment, amb un pica pica i una copa de vi, acompanyats de la bona música d’un grup de vells amics, vam poder brindar per en Pep i acomiadar-lo.
Compartim amb vosaltres el seu record amb un tastet d'aquest acte:
Poemes per a en Pep
Sol i vern
A fora la freda nit s’encalma.
La ciutat queda coberta per un cel pregon,
per un silenci dens i compacte.
Tot se’m representa un buit hivernal i desorientat.
Amb ulls que ja no criden camino cap el no-res,
només m’acompanya l’ombra dels meus peus.
Sense paraules esdevinc la nua sensació de no ser.
Ja no tinc cap record encès.
És molt sol estar sol.
Joan Fortuny
Ton Somriure
igual que pluja fina.
Si tot es torna tèrbol
tens la gràcia discreta
de dur-hi clarianes.
Ens deixes un somriure
d'atleta paralímpic.
M'hi recolzo com en una gaiata.
L'he fet meu fins a l'hora de retrobar-nos.
Joana Alegret
A Pep Clusa
se’m fa estrany no veure el seu somriure amable sempre i a voltes sorneguer se’m fa increïble no sentir el seu discurs precís, autèntic, sense duplicitats se’m fa evident el pòsit que ha deixat en tanta gent se’m fa dens el record que el seu compromís convoca se’m fa pal·les que hi ha valors que no caduquen i compromisos no intermitents se’m fa sorprenent evocar com és pot ser conciliador i a la vegada contundent se’m fa llarg esperar que l’instint de vida venci esportivament a l'instint de mort se’m fa factible amb el seu exemple, qüestionar el que semblava inalterable se’m fa curt el teu nom, Pep, curt i contundent.
Albert Mariné Albert Mariné
Paraules de record
Paraules a un amic
Tinc l’honor d’obrir un torn de paraules que vol recordar al nostre estimat Pep. Aquesta trobada està presidida per un esperit comú. Per una necessitat que hem ajornat fins avui, en consideració a trobar el moment oportú perque la familia estigui preparada per sentir de nou les veus dels amics i dels companys que el trobem a faltar.
Llegir més
A un home savi
Aquest és un acte festiu com hauria volgut el Pep.
Un acte on celebrem la seva empremta en tots nosaltres, una empremta molt viva i que dóna fruits en la feina i la vida de tots.
La família del Pep ens ha volgut regalar amb aquesta trobada que ens permet dir-nos dient-li allò que sentim i som.
Llegir més