La PSM alerta del deteriorament progressiu i alarmant en l’atenció pública en salut mental provocat per les retallades en un context de crisi.
Barcelona, 25 d’abril
La Plataforma per la Defensa de l’Atenció Pública en Salut Mental a Catalunya (PSM), moviment de professionals per a la defensa i millora de la salut mental i la qualitat assistencial, ha celebrat avui, a la seu del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona la seva 1a Jornada de Debat. Hi han assistint més de cent professionals de diferents sectors de la salut mental, l’atenció primària de salut o els serveis socials, entre d’altres.
La Jornada ha estat programada per coincidir amb el primer aniversari de la constitució de l’anomenat Grupo de Atocha y de la Declaración de Atocha (26 d’abril de 2014) i ha comptat amb la participació de Begoña Olabarría, màxim representat del Grupo de Atocha, a partir del qual s’ha anat impulsant la formació de Plataformes per a la defensa de la salut mental en les diverses comunitats autònomes de l’estat. També s’ha traslladat des de Madrid per participar en aquesta Jornada de treball Ángeles Castro, vicepresidenta de la FEAP (Federación Española de Asociaciones de Psicoterapeutas).
Durant la Jornada s’ha donat a conèixer el recorregut des de la formació del Grupo de Atocha, sorgit de l’auto-convocatòria d’una sèrie de professionals d’arreu de l’estat espanyol ara fa un any a Madrid, fins a la creació de la Plataforma per la Defensa de l’Atenció Pública en Salut Mental a Catalunya. S’ha resumit tot el treball que la PSM ha desenvolupat durant el seu primer any d’existència: grup promotor, organització interna, grups de treball, anàlisi de dades de la situació de la salut mental a Catalunya, anàlisi de pràctiques assistencials, comunicació i difusió, presentació d’un document de treball a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, sinèrgies amb els partits polítics, i organització de la Jornada per promoure el debat entre professionals.
També s’han dedicat uns minuts de record emotiu i agraït a Roser Pérez Simó, recentment traspassada, en reconeixement de la seva gran vàlua personal i professional i de la seva ingent tasca impulsora de la salut mental comunitària a Catalunya des dels anys 70, llegat d’humanització i dinamització comunitària aixecat a pols i amb entusiasme i que les actuals polítiques en matèria de salut estan posant en perill.
Aquesta situació ha estat, precisament, l’eix central de la 1a Jornada de debat de la PSM: alertar que, en el moment actual, la reducció continuada dels pressupostos públics per a l’atenció a la salut mental a Catalunya (amb una pèrdua del 16% els últims 5 anys) està ocasionant un deteriorament progressiu i alarmant en l’atenció (prevenció, assistència i rehabilitació) i està produint greus danys en la qualitat assistencial dels pacients i de les seves famílies.
La PSM ha exposat les principals dificultats amb les que el col·lectiu professional ha de treballar i que incideixen directament en el deteriorament de l’atenció pública en salut mental. Un dels més importants és l’augment desorbitat de la ràtio de pacients per professionals i l’estrès, frustració i malestar profund dels professionals per haver de donar resposta a una elevada pressió assistencial sense el recursos suficients per sostenir una tasca assistencial digna i rigorosa, ni tenir a l’abast els requisits bàsics per poder-la dur a terme segons criteris clínics. Uns professionals que, a més a més, han patit una pèrdua progressiva de salaris, un 20% en els últims cinc anys.
Els professionals de l’atenció pública en Salut Mental afirmen que un 30-33% de les consultes que es realitzen en Atenció Primària estan relacionades amb algun problema de tipus psicològic. L’escassetat de psicòlegs clínics (4,5 psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants) i, per tant, la manca d’una adequada atenció psicològica en els sistema porta a la prescripció excessiva de psicofàrmacs -de conseqüències especialment greus en el cas de la infància i petita infància– i comporta una sobrecàrrega en els metges de família dels centres d’Atenció Primària que, amb la crisi, s’han vist desbordats per l’augment de problemes de salut mental amb símptomes d’ansietat i depressió.
Professionals, familiars i usuaris han manifestat avui la seva preocupació per les “nocives” condicions en que s’estan realitzant tractaments a pacients greus, primera infància hipermedicada, portes giratòries, altes precipitades, poc temps i poca escolta adequada per fer diagnòstics.
La PSM va enviar, el desembre de 2014, a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya un document amb preguntes específiques per obtenir més i millor informació sobre la despesa i finançament de l’activitat assistencial i preventiva en salut mental, així com de l’activitat assistencial i les condicions en què es porta a terme actualment. Aquesta demanda d’informació, que encara no ha estat resposta, és bàsica per conèixer com està afectant les retallades als serveis públic d’atenció a la salut mental en un context de crisis ja que només es disposen de dades de caràcter general. Les dades generals sí que constaten, però, l’augment de suïcidis i l’augment d’agressions de pacients a professionals, per exemple.
La PSM ha proposat diverses mesures per millorar l’atenció pública en salut mental:
- Promoure una atenció integral dels pacients, donant més rellevància als aspectes psicològics i relacionals.
- Reduir la despesa farmacològica, especialment sobre la medicació en la infància
- Augmentar la inversió en recursos humans, amb professionals especialitzats que rebin, a més, formació continuada.
- Evitar la gestió en mans de professionals no experts en salut mental.
- Augmentar la ràtio de psicòlegs clínics a l’Atenció Primària de salut i en els serveis de salut mental.
- Promoure els programes preventius i comunitaris de caràcter interdepartamentals (salut, educació, serveis, socials, treball, entre d’altres).
Aquesta és la direcció en què la PSM segueix treballant. I, tal com s’ha dit després de l’interludi musical que ha donat pas al segon torn de paraules dels assistents, el debat segueix obert i requereix la unió de molts caps i de moltes mans per tal de reconduir i portar a bon port l’actual situació de deteriorament. És per això que, més que amb conclusions tancades, la Jornada s’ha clos amb una invitació oberta a unir-se i participar.
Per a més informació consulteu el blog de la PSM
