FACTORS DE PROTECCIÓ I VULNERABILITAT EN SALUT MENTAL: intervencions comunitàries
Barcelona, 21 de març de 2014
Organitza:
Associació Catalana de Professionals de la Salut Mental (AEN-Catalunya)
Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM)
Document de síntesis: 7A. JORNADA LA XARXA A DEBAT
LA COMPLEXITAT DEL FUNCIONAMENT MENTAL
Factors que potencien o malmeten la salut mental de l’individu
El paradigma biopsicosocial desenvolupat en el marc de la psiquiatria comunitària ha afavorit el reconeixement de la complexitat del funcionament mental i dels factors que potencien o malmeten la salut mental de l’individu. En la 7a edició de la Xarxa a Debat, ens vàrem proposar reflexionar i aprofundir entorn als factors que incideixen en la salut mental. Sabem que el psiquisme s’estructura a partir del cos i en la interacció amb l’altre, en determinat context familiar i social. Com podem potenciar els aspectes de salut en la persona, i de la comunitat? Quin paper han de tenir els serveis com a potenciadors de salut? I la comunitat?
Entorn a aquestes i d’altres preguntes vàrem dedicar la Jornada organitzada en dues taules que detallarem a continuació.
En la primera taula es va incloure la perspectiva de Salut Mental i la Sociològica. Amb aquesta finalitat vàrem poder comptar amb la participació de dos professionals de gran vàlua: Alberto Lasa, psiquiatre, professor de la Universitat del País Basc, i Xavier Bonal, sociòleg, professor de la UAB i que va estar adjunt al Síndic de Greuges en relació als temes d’infància. A nivell de Salut Mental es va insistir en els elements reconeguts que afecten el desenvolupament de la persona: l’embaràs i la criança, l’escolaritat accessible, l’estabilitat, continuïtat i el suport que la societat genera als seus membres a través dels suports socials que institueix. Amb aquesta perspectiva, sabem que hi ha persones que són capaces de suportar situacions desfavorables, el que anomenem resiliència, a través de tenir la capacitat d’establir relacions fiables i significatives.
La reflexió entorn a l’evolució de l’assistència psiquiàtrica porta a identificar que el paper que hem de desenvolupar els professionals de la salut mental és el d’afavorir l’establiment d’una nova relació humana, la terapèutica, que es converteix en reestructurant del subjecte.
Per tant, sense menystenir els avenços que pot aportar el desenvolupament científic, es planteja que cal recuperar la proximitat de les ciències humanes. En relació a la perspectiva Sociològica es va recollir la transcendència de la Convenció de Drets dels Infants, signada per l’Estat Espanyol. És una Convenció d’abast universal, que obliga als estats que l’han acceptat, a incorporar les modificacions necessàries en les Lleis que afectin la seva aplicació. Destaca el reconeixement del nen com a subjecte de drets i la defensa de l’interès superior del menor en les diferents situacions que li competeixin, i amb les conseqüents implicacions jurídiques i tècniques. Es varen destacar diferents elements de millora en l’atenció a la infància com aplicar el principi de la intervenció mínima i la continuïtat entre serveis i professionals com element que protegeixi al menor d’una desfilada de professionals que sovint genera manca de coherència i la pèrdua de la possibilitat d’establir, a través de referents estables, l’experiència de tenir relacions estructurants. Per altra banda, es va destacar el paper de la família d’origen en l’evolució del menor, i com cal treballar sovint en generar el suport suficient perquè aquesta pugui exercir les seves funcions, més que en processos de retirada del menor. És a dir, es va insistir en la necessitat de fomentar i donar suport a la parentalitat.
En la segona taula es van mostrar diverses experiències d’intervenció d’àmbit comunitari realitzades al nostre entorn. Totes elles pràctiques sensibles i en contacte amb l’enorme patiment psicosocial actual, contextualitzades en el sí de la nostra comunitat, articulades, i basades en la co-participació de diversos agents, també de diverses professions i disciplines.
Juan José Gil, infermer del CSMIJ de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, ens va presentar el Projecte Espai Jove, un exemple d’intervenció comunitària d’educació per a la salut mental. Es tracta d’una experiència de promoció i prevenció de la salut mental en la població jove dels districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona que té com a objectiu millorar els coneixements sobre salut mental, promoure conductes saludables, prevenir conductes de risc i facilitar la detecció precoç dels trastorns. En concret, es duen a terme activitats de sensibilització i formació sobre salut mental en l’àmbit escolar mitjançant sessions informatives i tallers formatius adreçats als joves, les seves famílies i els educadors. També es difon informació a la comunitat sobre la salut mental, la seva promoció, la prevenció dels trastorns mentals, la detecció primerenca i l’atenció als joves. Durant la presentació es va fer èmfasi en l’elevada prevalença de l’inici dels trastorns mentals en l’etapa adolescent i d’aquesta manera, com aquesta població cal que sigui prioritària per a les polítiques preventives i assistencials.
Roser Casalprim, coordinadora del CSMIJ Fundació Nou Barris (FNB), va compartir amb nosaltres una experiència de treball en xarxa: la “Taula Franja”. Aquest treball s’inscriu en el districte de Nou Barris, territori amb una elevada vulnerabilitat social, tant pel que fa a la realitat social com a la familiar, que genera un enorme impacte a la població infantil i juvenil. Ens descriuen concretament que entre els joves en edat escolar han detectat el següent: conductes conflictives i de risc (actes predelictius, consum de tòxics, vinculació a bandes…), endarreriment en els aprenentatges i fracàs escolar, absentismes, diferents inquietuds i hiperactivitats, trastorns d’ansietat, etc. La particularitat de la Taula Franja és que es tracta d’un projecte d’educació comunitària per a joves on hi participen entitats, centres educatius i serveis del districte que tenen com a objectiu donar una resposta conjunta a les necessitats detectades en el territori de Nou Barris en relació als adolescents (12 a 16 anys), creant així una xarxa de suport, prevenció, contenció i alternatives al vincle i inserció social.
Jorge Tió, coordinador del Equip d’Atenció al Menor (EAM) de Sant Pere Claver- Fundació Sanitària, ens va mostrar l’experiència del Programa de l’Equip d’atenció al menor, fent especial ressò en l’estratègia interdisciplinar del seu enfocament. Ens va explicar com en el programa d’Atenció al Menor hi participa un equip de professionals de Salut Mental que col·labora amb el Departament de Justícia Juvenil per a oferir atenció en Salut Mental als menors i assessorament als professionals de Justícia. Partint de les definicions d’atenció en salut mental preventiva i d’orientació comunitària ens va mostrar, en base a diferents situacions psicosocials, com la col·laboració interdisciplinar opera com un factor de protecció en una etapa del desenvolupament tan susceptible i vulnerable com és l’adolescència.
Josep Moya, coordinador de l’Observatori de Salut Mental de Catalunya (OSAMCAT), ens va informar dels resultats d’un estudi qualitatiu recent realitzat per l’OSAMCAT, que analitza els efectes de la crisi econòmica en la salut mental de la població. L’estudi es va portar a terme amb grups de professionals de serveis socials bàsics i de centres de salut mental d’adults i amb usuaris de serveis socials bàsics. Les conclusions principals van estar: els professionals informen d’un increment important de les demandes motivades per la crisi econòmic, el malestar o símptoma predominant és la pèrdua del control de la pròpia vida, seguit de l’aparició de la ideació suïcida, els usuaris tenen la percepció de la desatenció i de la manca d’utilitat de les accions preses, la inhibició i el bloqueig són les respostes predominants juntament amb les solucions màgiques o divines, i la família, els serveis socials i els amics són els millors suports.
A partir d’aquí va explicar com es van proposar implementar un model d’intervenció comunitària des de serveis socials bàsics i des de salut mental on una modalitat d’intervenció serien els grups de dinamització social centrats en persones que es troben en situació d’atur perllongat. Els resultats provisionals, ens va informar, ens indiquen que les intervencions grupals i en el sí de la comunitat tenen uns efectes positius en tant incideixen en els sentiments de culpa dels ciutadans afectats alhora que potencien els seus recursos personals i restableixen els seus vincles socials.
Conclusions i recomanacions
A partir de tot lo treballat a les Jornades, considerem que el si del treball a la xarxa de salut mental, és necessari:
1. Garantir que les necessitats bàsiques estiguin cobertes.
2. Donar prioritat a l’atenció d’infants i adolescents.
3. Donar suport a la parentalitat i identificar i potenciar els aspectes de salut que sempre estan presents en els pacients i en les famílies.
4. Destacar la importància de la biografia de l’individu, la família i el context social dins dels processos assistencials.
5. Potenciar l’establiment de relacions terapèutiques estables i significatives que afavoreixin un vincle terapèutic consistent i possibilitin noves experiències relacionals reestructurants del psiquisme.
6. Garantir la continuïtat assistencial en els referents del pacient i la família, més enllà de la intervenció de diferents serveis.
7. Potenciar el treball interdisciplinari com a element enriquidor del treball conjunt, factor de protecció dels professionals en els casos multiproblemàtics i afavoridor de la cobertura a les diferents necessitats dels pacients i les seves famílies.
8. Afavorir que la xarxa de salut mental sigui orgànica, plàstica i creativa, amb capacitat d’adaptació a les noves realitats i necessitats, generant noves formes d’atenció, i evitant la rigidesa i la burocràcia.
9. Afavorir el treball en xarxa com a element que permet detectar i donar resposta a les necessitats identificades en un territori concret.
10. Aconseguir que la xarxa funcioni i sigui reconeguda com a observatori d’aquells factors que potencien o malmeten la salut mental.
11. Assumir que la realitat socioeconòmica actual té efectes perjudicials sobre la salut mental de la població. Per tant, les solucions no poden ser només clíniques, ja que comportaria un perill de psiquiatrització a més d’un malbaratament dels recursos.
12. Reconèixer que l’increment de la demanda, juntament amb les retallades de serveis i professionals, fan que aquests es trobin en una situació de risc en relació a l’exercici de les seves funcions i la seva pròpia salut.
13. Posar en valor a la formació continuada, per fer possible tot lo anterior.