Reflexions sobre el 1r Congrés Català de Salut Mental
Ada Ruiz. Vicepresidenta de la FCCSM
QUÈ ÉS LA SALUT MENTAL?
EN LA SALUT MENTAL TOTS SOM IMPRESCINDIBLES
MEMORIAL EMILI MIRA
Barcelona, 18, 19 i 20 de febrer de 1999
El 1r Congrés Català de Salut Mental – Memorial Emili Mira amb el suport de la plataforma intercol·legial que incloïa el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), el Col·legi d’infermeres i Infermers de Barcelona, el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, es va celebrar al COMB, amb el suport tècnic del seu Departament de Congressos, els dies 18, 19 i 20 de febrer de 1999.
El lema del Congrés “En la salut tots som imprescindibles” explicitava l’interès de focalitzar la mirada en la promoció de la salut entesa d’una forma comprensiva bio-psico-social i la vocació d’ampliar la mirada més enllà del marc dels professionals de la salut.
Aquest primer congrés també volia ser una oportunitat de rescabalar la memòria del Dr. Emili Mira i Lopez. Se li feia homenatge al professional de la salut mental competent des d’una perspectiva integradora i sensible a lo comunitari i a la persona que fou profundament compromesa amb la democràcia.
La preparació del congrés va implicar un treball col·lectiu molt intens, seguint la metodologia emprada en les jornades preliminars que havien tingut lloc al maig de 1997, per donar forma als continguts, posant en pràctica la visió coral multidisciplinària i comunitària. Un repàs als continguts del congrés ho fa més evident:
– Tres Taules de Ponències: Elements per a una conceptualització de la SM. Determinisme i llibertat. Vulnerabilitat, un model heurístic de la salut/malaltia mental.
– Cinc Simposis: La salut mental en el nou context social. La nostra societat promotora de SM vers els infants i adolescents? Cures d’infermeria en SM comunitària. Promoció i prevenció de la SM des de la perspectiva de gènere. Vulnerabilitat als trastorns mentals.
– Set Grups de debat sobre salut mental i el mon educatiu, la cultura i comunitat, la família, la societat, les xarxes d’atenció sanitària, les organitzacions i la formació dels professionals.
– Tretze Tallers: L’atenció específica als Trastorns Mentals Severs des dels serveis comunitaris. Patologia Dual. Necessitats socials de les persones amb Trastorns Mentals Severs. Estrès laboral. Taller de sensibilització grupal. Bioètica, consentiment i competència. Ensenyament i SM. Lloc i folia; Ciutat i SM. Periodisme en SM. La SM com activació de recursos. Intervenció educativa en el medi penitenciari. Entrevistes motivacionals en malalts alcohòlics. El metge malalt.
Activitats Culturals:
Setmana de cinema a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya amb pel·lícules sensibles al tema de la salut i debats posteriors sobre els aspectes relacionats amb la SM.
Premi XARXART per a treballs artístics, dins l’àmbit de les arts plàstiques, adreçat als usuaris amb exposició de les obres seleccionades.
Exposició fotogràfica sobre la història de la psiquiatria a Catalunya.
Quatre conferències:
Emili Mira i López: La actualidad de su obra. Enrique Lafuente
¿Es el problema cerebro-mente relevante para la psiquiatria y la salud mental? Francisco Mora
Etica y pensamiento científico. Diego Gracia
La salut mental al llindar del segle XXI. Benedetto Saraceno
Estàvem al “llindar del segle XXI” i amb el convenciment de què la salut mental era fonamental per a aconseguir un nivell de salut global imprescindible per a desenvolupar una vida amb dignitat, s’havia aconseguit presentar aquest projecte, un congrés, com un espai de pensament obert a totes les persones interessades a compartir una idea sobre la salut mental. Conscients també de la limitació dels nostres coneixements especialitzats i de què la promoció i la cura de la salut mental havia de ser una acció pensada i compartida amb la participació de tots i no sols dels professionals de la salut mental. Tal vegada l’atmosfera d’inici de segle deixava sentir una força propicia per sustentar l’ambició de fer un projecte diferent o, almenys, obert a ser diferent amb la recerca utòpica d’una salut col·lectiva en un món saludable.
Es va aconseguir reunir al voltant d’un miler de participants que realment enriquiren els debats, comptant també amb intervencions de persones i famílies directament concernides per problemes de salut mental. No hi havia massa pràctica al nostre entorn en bastir aquest tipus d’espai de trobada i l’entusiasme manifestat al si d’aquest primer congrés ens va empènyer a seguir el projecte de ser Fundació. Aixina, un any després, es constituïa la Fundació Congrés Català de Salut Mental.
Al novembre de 2000, ja com a Fundació, s’organitzà la 1a Jornada “Salut Mental: visions i responsabilitats des de la política, la cultura i els serveis de salut” que donà peu a un gran debat sobre aspectes d’alienació i també de progrés en salut mental. Es tractaren de forma més precisa altres temes com ara: els tipus de coneixements útils per dissenyar estratègies de prevenció primària, secundària i terciària; com reduir la càrrega individual, familiar i social dels trastorns mentals; l’impacte dels canvis socials i la metamorfosi familiar en la salut i en la naturalesa dels problemes que han d’afrontar els programes de salut mental; o els canvis tecnològics i els riscos de la globalització i la interdependència econòmica en la vida de les persones.
