Reflexions sobre el 3r Congrés Català de Salut Mental
Antonio Vaquerizo i Cubero
Montserrat Martínez Gobern
Infermeres de salut mental
“NECESSITATS I RESPOSTES EN SALUT MENTAL: LA CONSTRUCCIÓ DE LA CURA”
MEMORIAL CAROLINA MELÉNDEZ
23, 24 i 25 de febrer de 2006.
2006 quin any aquell!!!
Per alguns un any inoblidable, pels cules encara més. Va ser l’any de la 2a Xampions, la final jugada al Stade de France a Paris, amb un “gran equip”, Eto’o, Ronaldinho, Deco i un jove Messi, entre d’altres. Un bon equip que va aconseguir un gran resultat.
Com a equip també tots nosaltres varem gestionar aquell oferiment que la Fundació, amb la presidència d’en Pep Clusa va fer al COIB com a membre patró, la co-organització del 3er. Congrés, va ser acollit pels responsables de la Junta de govern: la presidenta Mariona Creus, i el vocal de salut mental Joan Lopez, i Paco Checa, infermer ja vinculat a la Fundació, que van fer extensible la proposta al col·lectiu infermer.
Per nosaltres, infermers en salut mental, 14 anys més joves i poc coneixedors de la Fundació, va resultar una experiència entranyable. Varem poder endinsar-nos en una dinàmica d’organització d’un congrés diferent, una essència de la Fundació, les sessions prèvies de treball en grup, per treballar apartats relacionats amb la temàtica central del congrés. En el cas d’aquest 3er.: El subjecte i la seva construcció (GT1), Els serveis, les organitzacions i els professionals (GT2) i La construcció de la cura (GT3) per poder així dissenyar el que va ser el programa definitiu del mateix.
Va ser un congrés, que va obtenir una molt bona resposta en el nombre d’assistents un total de 720 inscrits.
El congrés es va iniciar amb la conferència inaugural al Saló de Cent de l’Ajuntament, a càrrec d’Eyad El Sarraj, psiquiatre. President de la Gaza Comunity Mental Health Programme (Palestina) que ens va emocionar, amb la narració de la situació del seu poble i ens va mostrar que és possible crear espais de salut per a les persones des de el respecte als drets humans.
La presència de ponents i participants a les taules d’altres disciplines i formacions no sanitàries, va oferir una mirada àmplia, enriquidora i complementària que facilitava la visió del mosaic de la temàtica i posava en relleu la importància del treball transdisciplinari i en xarxa: el catedràtic de filosofia Josep Ma Terricabras, la urbanista i arquitecte Itziar González Virós, l’antropòleg Angel Martínez i el catedràtic de lingüística Sebastià Serrano, van ser uns dels convidats.
Emiliano Galende, psiquiatra i psicoanalista de la Universitat de Lanús (Buenos Aires) amb la seva ponència, va remarcar el canvi de paradigma de la psiquiatria a la salut mental.
Dins del congrés varem tenir les presentacions de: Comitè d’Ètica Assistencial de la Fundació, constituït l’any 2003 i que recentment acabava de ser acreditat, i també la de l’Associació
Catalana d’Infermeria de Salut Mental -ASCISAM- amb qui s’han mantingut sinergies al llarg d’aquests anys.
El Memorial va estar dedicat a la infermera Carolina Meléndez, de qui entre altres coses es va ressaltar el paper que va representar en un moment històric al impulsar un sentiment d’identitat pel col·lectiu infermer.
En la cloenda l’Àngels Vives va valorar el congrés, com emocionant, vibrant i càlid, on hi van tenir cabuda un llarg llistat d’idees com: subjecte, construcció, deconstrucció, els equips, les xarxes, els nusos com a llocs de dificultat i de vinculació estreta, les organitzacions i les institucions com continents pel nostre treball. La multiculturalitat, la immigració, la pluralitat nacional, la transdisciplinarietat, l’exposició a allò diferent, l’autoritat del paper de la infermeria. Un regal que ens ajuda a evitar el tancament en les velles idees i sobretot les velles pràctiques.
En resum, un bon joc d’equip que va assolir un bon premi.
