Reflexions sobre el 6è Congrés Català de Salut Mental
Teresa Morandi. Membre de la Junta de la FCCSM
MIGRACIONS, EXILI, REFUGI: DRETS HUMANS I SALUT MENTAL
MEMORIAL JOSEP CLUSA – HOMENATGE VALENTÍN BARENBLIT.
Barcelona, 1-3 juny de 2017
Els Congressos de la FCCSM que es realitzen cada tres/quatre anys, són el resultat creatiu de processos de participació, reflexió i propostes de persones de diverses disciplines, al voltant de temes, vinculats a la salut mental, no només a la vessant sanitària, sinó en compromís amb diverses situacions que es viuen al col·lectiu i que afecten la subjectivitat de les persones i als vincles socials: salut mental com una manera de viure, de cura, autònoma, solidària, lligada al context vital, històric, polític i social.
Des de la Junta, a proposta de, aleshores presidenta, Àngels Vives vam triar la temàtica del 6è Congrés. Es vivia una situació molt dura i difícil que ens plantejava un deure i un repte: els diferents processos migratoris que, ara, esclataven dramàticament a Europa, fent que arribessin milers de persones -nens, dones, homes- a la recerca d’un refugi. El seu l’havien perdut, obligats a fugir -arriscant tot, inclús la vida- per les múltiples adversitats, produïdes per guerres, canvi climàtic, fam, persecucions polítiques, etc. que els deixaven en desemparament, sotmesos a violències de tot tipus, vulnerables.
Com a professionals de la SM ens trobem habitualment amb el fet d’acollir, metafòricament “nàufrags”, éssers que pateixen, que senten o han perdut el seu lloc al món, sovint estigmatitzats, maltractats, i procurem donar-los “asil”, allotjar-los, obrint espais a on la subjectivitat i la paraula siguin present, és a dir a on es reconegui als subjectes en la seva humanitat i singularitat.
Així, davant els “sense refugi”, amb la memòria dels propis exilis, davant la manca de responsabilitat política dels estats amb vulneració dels drets humans, era vital per nosaltres en tant que humans, professionals i ciutadans, no girar la mirada o situar-nos en la impotència. És una responsabilitat ètica.
Però enteníem que aquestes situacions replantegen, qüestionen molts dels valors en què se sustenta la convivència, el respecte als drets humans, i fins i tot, les solidaritats de persones i governs. Per tan s’havia de contemplar com reaccionaven els acollidors d’aquells que ”trucant a la porta”; com entenien i acceptaven compartir, cohabitar amb d’altres que es visualitzen com a diferents, estranys? Considerar els conflictes i com afrontar-los?
Tractar aquesta catàstrofe social al si del Congrés era la possibilitat d’abordar una problemàtica complexa; de fer-hi front mitjançant la reflexió oberta i solidària, de convidar a la denúncia i el debat; a la posada en comú entre diferents disciplines, diverses associacions i institucions que estaven a primera línia de la solidaritat, i escoltar les paraules, experiències, creacions, de molts afectats.
Per considerar les diferents mirades tres grups van treballar, centrant la seva anàlisis i debats en:
-
- Els drets humans de les persones migrats: mites i realitats.
- L’ impacte de les violències sobre el subjecte i el llaç social.
- La atenció integral des de la salut mental.
En ells vàrem dedicar un temps per veure i comprendre, escoltant les aportacions tant de qui van viure dificultats en primera persona, joves, adults, dones i homes, com d’experts i voluntaris. Vam arribar a conèixer diverses formes d’ajuda comunitària, de suport i l’apertura de noves eines. Vàrem concloure construint algunes propostes: potenciar els nivells d’acollida i convivència; alertar i qüestionar el racisme i xenofòbia lligades a la por a l’altre, incentivades per relats d’alguns mitjans de comunicació i xarxes socials; prevenir i disminuir riscs tenint cura del patiment subjectiu de les persones immigrants, fugint de diagnosticar com a malaltia mental i medicalitzar el dolor i els dols.
Es va redactar un manifest signat per moltes associacions en Defensa dels Drets de la Infància.
En consonància als temes del Congrés, vàrem recordar la personalitat i trajectòria de dos amics i companys de la Fundació, tots dos pioners i exemple d’una bona pràctica en la salut mental pública i comunitària: en Josep Clusa, que va ser president de la FCCSM, a qui es va dedicar el Memorial d’aquesta 6a edició, i un acte d’homenatge a Valentin Barenblit.