Professionals i experts analitzen les construccions socials, simbòliques i subjectives de les violències i com cal abordar-les en la jornada “Els extremismes i les seves derives violentes.
El passat 4 d’octubre de 2019 es va celebrar, al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, la jornada titulada “Els extremismes i els seves derives violentes. Subjectivitat i llaç social”, organitzada per la Fundació Congrés Català de Salut Mental i la Universitat Autònoma de Barcelona on i van participar més de 55 professionals provinents de diferents àmbits i disciplines (salut, serveis socials, justícia, educació, forces de seguretat entre d’altres).
La jornada es va estructurar a partir de 4 taules debat, entenent les violències no com una qüestió natural, sinó com un fenomen social complex que incideix en les persones i que es reprodueix en els llaços socials i comunitaris.
La primera taula, “Radicalització i violència”, amb la participació de dos convidats d’origen italià, C. B Tirantelli i L. Queirolo, va tractar sobre la construcció d’un enemic públic i es va analitzar l’estructura i funcionament dels grups terroristes, incidint en l’exemple de les Brigades Roges a Itàlia.
En la segona, “Adolescència, entorn, identitat i violència”, es va aprofundir en la importància de la falta de referents personals, emocionals i socials que poden patir els joves. A més, es va parlar també de la discriminació que senten molts d’ells per part de les diferents administracions. En aquest sentit, les dues representants del grup Migraespai (FCCSM) van denunciar que el problema no es troba en la falta de recursos, sinó en la manca de la seva difusió i coneixement. En aquest sentit, van proposar la creació d’un únic espai web, una plataforma on els joves migrants puguin tenir accés fàcil a tots els recursos que l’administració i les diferents associacions ofereixen.
A la tercera taula, “Joves i violències de motivació ideològica”, el debat es va centrar en l’anàlisi del relat dels grups d’extrema dreta, a càrrec de Miquel A. Tàpies; dels grups extremistes d’origen jihadista, a càrrec de Rachid El Younoussi, director d’InfoTalQual; i del discurs anti LGTBIQ, per José Benito.
La darrera taula, “Polítiques de cohesió social en prevenció i rehabilitació d’extremismes violents”, va oferir una visió global de les actuacions i els recursos existents tant des de l’administració com des de IACTA o Iridia. En aquesta quarta taula es va aprofundir sobre la necessitat de centrar-se en els orígens i no en les conseqüències per a solucionar els conflictes que puguin produir-se.
La Jornada es va valorar com a molt positiva per parts del assistents i el grup de treball de la FCCSM va assumir l’encàrrec de seguir avançant en l’anàlisi i desenvolupament dels diferents temes tractats.