En el vintè aniversari de la Fundació Congrés Català de Salut Mental
Des que va néixer la Fundació, l’atenció a la salut mental i les addiccions ha experimentat un progrés extraordinari al nostre país. És cert que, almenys des dels anys 80, i especialment, des de la integració al sistema nacional de salut el 1990, s’havien posat les bases del canvi, però és durant aquest segle quan s’han fet les passes més decisives en l’aposta pel model d’atenció comunitària i per la millora significativa dels serveis i la dignificació dels professionals.
Però, en part degut a la complexitat del nostre sistema de proveïdors i, en part, a les dificultats en la direcció operativa del procés, aquest creixement s’ha produït d’una manera heterogènia des del punt de vista de l’oferta i, en particular, de les pràctiques assistencials subjacents. La manca d’una perspectiva compartida del conjunt de la xarxa que entengui la dinàmica salut – malaltia com una qüestió multifactorial i situï la persona com a subjecte i no només com a objecte d’atenció, és una lacra que retarda el desenvolupament de la salut mental en la població i empobreix el conjunt del sistema de salut en general. I no és una qüestió relativa a l’existència de les diferències. Ens calen diferents visions, des dels diversos angles del coneixement. I ens calen també diferents abordatges professionals per mirar d’acostar-nos a la globalitat de la persona. I sense oblidar, cada cop més evident, la pròpia visió de la persona i el seu paper actiu en el tractament. La resposta està doncs, en la capacitat de síntesi, en la integralitat i en la integració.
Avui, el gran canvi està, justament, en la integració de totes les mirades i en la centralitat de la persona afectada. Un canvi que ens obligarà a generar i gestionar relacions basades en decisions compartides, qüestionant els vells esquemes de valors en els que s’ha basat la relació terapèutica. Ens calen nous enfocaments en les declinacions que hem de fer entre el respecte a l’autonomia i la finalitat -irrenunciable- d’evitar el dany i de procurar el bé, sempre tenint en compte el principi de justícia.
La Fundació, dins la qual vaig tenir el plaer de col·laborar durant els primers temps, representa clarament aquesta posició. Optant per la interdisciplinarietat, treballant a la vegada institucionalment i de manera directa amb els professionals i les seves associacions, obrint el la ment a les conseqüències per a la salut mental dels problemes socials del nostre temps.
Aquest aniversari cau precisament al bell mig d’aquesta brutal pandèmia causada pel SARS-CoV-2, amb la que hem après que, també col·lectivament, som vulnerables i interdependents. I que l’aparent col·lisió entre la llibertat individual i l’interès col·lectiu, s’ha d’analitzar des de l’òptica de la responsabilitat i la solidaritat.
Tenim molta feina. I, a més a més, els problemes de salut mental augmentaran.
Us felicito pel camí fet i us desitjo una molt bona feina pels propers 20 anys !
Josep Ramos Montes
Barcelona, 14 de maig de 2010