De tant en tant, en la vida professional i en la de les institucions és bo mirar enrere per poder apreciar, des de la distància, el camí fet. És des d’aquí que amb més probabilitat podem captar bé quins varen ser els propòsits i les energies que ens van posar en marxa, què buscàvem i les complicitats sorgides en el moment per a fer possible el naixement d’un projecte d’envergadura. Així és, com en recordar els vostres vint anys d’història, podeu valorar tot el que heu aconseguit.
Si em permeteu, a títol personal, explicaré una “batalleta”. Un record. L’any 1999 vaig poder assistir al primer Congrés Català de Salut Mental, on es va impulsar el naixement de la Fundació. Recordo, de forma bastant clara, la conferència de clausura de Benedetto Saraceno acompanyat per Valentín Barenblit. En aquell moment jo era una jove professional i recordo estar asseguda a l’Auditori Axa, érem quasi 600 professionals escoltant molt atentament aquell discurs, no només ple de paraules sàvies i reflexions interessants, sinó també de la passió i l’humor que ens van transmetre. Aquella va ser una bonica forma i potent de finalitzar el Congrés i iniciar la vostra tasca com a Fundació.
Quant a la relació entre la FCCSM i l’ACPSM-AEN Catalunya, podem dir clarament que existeix complicitat des de l’inici, és probable que hagi estat així per diferents factors:
Un d’ells és, sens dubte, el fet de creure en el mateix model comunitari de salut mental. Una mirada que ens fa veure la salut mental com un valor essencial de la vida de les persones i les societats, valors que cal protegir i desenvolupar des d’una perspectiva plural i dels drets socials i humans.
Un segon factor clau en la sintonia entre les dues institucions, ha estat la visió interdisciplinar de la salut mental, lluny de mirades simplistes i reduccionistes. Aquesta característica ha estat exclusiva de les nostres entitats, perquè altres societats científiques de Catalunya contemplen menys aquest caràcter. Ambdues institucions creiem en la riquesa que emergeix de la trobada i el diàleg entre diferents disciplines. D’aquesta manera promovem l’atenció a les persones i famílies amb patiment psíquic i relacional, des d’equips interdisciplinaris integrats a la comunitat que respecten la subjectivitat i la cultura de cada persona.
I encara podem assenyalar-ne un tercer factor, té a veure amb el fet que un nombre de professionals, gens menyspreable, participem d’ambdues institucions a la vegada.
Potser per aquestes coincidències, algun professional pot haver preguntat: quines són les diferències en l’una entitat i l’altra?
Aquesta bona vinculació des dels inicis, ha facilitat el desenvolupament de diverses trobades, jornades i accions al llarg dels anys:
Fa 19 anys, l’abril del 2001, es va crear conjuntament la Plataforma per a la Millora de la Salut Mental per defensar una atenció de qualitat. La important mobilització col·lectiva que va agrupar a 17 institucions, col·legis professionals, col·lectius de l’àmbit de la salut mental i associacions d’usuaris i professionals, i va aconseguir un manifest signat per 15.000 persones on es reclamava a la Generalitat la millora de la dotació econòmica per a la salut mental de la població catalana. Uns anys més tard, el 2014 i a conseqüència de la crisi econòmica i les retallades en la sanitat, vàreu poder impulsar la Plataforma per a la Defensa de l’Atenció Pública en Salut Mental a Catalunya. Feina que us agraïm.
Un altre fruit d’aquesta sintonia ha permès que des de 2005 s’hagi realitzat, conjuntament, 10 edicions de les jornades de “La Xarxa a Debat”. Amb aquest títol ens hem trobat per reflexionar sobre temes tan importants com: el model comunitari en salut mental, la ideologia, teoria i política de l’anomenat “model català de salut mental”, els mites i les realitats sobre la xarxa, els itineraris i els buits, l’evolució de les intervencions, els factors de protecció i de vulnerabilitat, la integració de la xarxa de salut mental i la d’addiccions, la pràctica assistencial i les condicions de l’exercici professional. I la nostra futura jornada sobre “La cura dels professionals i dels equips”, prevista per maig de 2020 i, que per les circumstàncies actuals de la pandèmia del coronavirus hem hagut de desplaçar a l’octubre si la situació de salut pública ens ho permet.
Altres iniciatives comuns ens van portar a organitzar activitats docents, on s’aprofundia en temes com: el treball de les neurociències i la psicoanàlisi (Jornada de 2011) o la Jornada de “Violència i trauma psíquic d’origen social”.
Des de la Junta de la ACPSM-AEN Catalunya, hem realitzat, recentment, alguna trobada amb el propòsit de compartir el que estem treballant amb més obstinació en l’actualitat. Aquestes reunions s’han celebrat amb bon clima, on de manera àgil sorgeixen idees, es comparteix informació, es debat aspectes i es pren decisions. Tot això s’aconsegueix de manera senzilla i fàcil perquè ens uneixen els ideals i un recorregut comú, que ens ha nodrit de respecte i mutu afecte.
Per tot això i per tot el que aporteu a la millora de la salut mental de Catalunya, ens alegrem, sincerament, del vostre vintè aniversari i us desitgem molts més encerts.
UNA FORTA ABRAÇADA!!
Berna Villarreal Castaño
Presidenta de la ACPSM-AEN Catalunya
Membres de la Junta: José López-Santín, Ferran Molins, Gemma Segura, Patricia Álvaro, Lia Litvan, Jesús López, María Romeu, Sònia Soriano, Jorge Tió.
30 d’abril de 2020
