Aquest és un acte festiu com hauria volgut el Pep.
Un acte on celebrem la seva empremta en tots nosaltres, una empremta molt viva i que dóna fruits en la feina i la vida de tots. La família del Pep ens ha volgut regalar amb aquesta trobada, que ens permet dir-nos, dient-li allò que sentim i som.
El Pep abans que res ha estat un bon home, un home savi. Ahir parlant amb el president del col.legi, em deia que el Pep va honorar la professió des d’una visió intel.lectual i compromesa, sobretot des de l’escolta i el diàleg. La seva formació amplia, complexa, fonamentada en la psicoanàlisi era una base sòlida que havies d’endevinar rera l’espontaneitat, senzillesa i sentit comú que inspirava el diàleg que varem tenir amb ell.
El seu compromís social i professional, com recordava en Charles Alezrah en la seva carta era un compromís impregnat d’humanisme, de vida, d’amistat, de lluita contra la injustícia i d’un tarannà proper i còmplice que tenia l’habilitat de no deixar-se desviar dels seus plantejaments progressistes i ben fonamentats, emprant la seva tan característica sornegueria.
Sense ser un home pacífic, sinó lluitador pels seus ideals, el Pep inspirava pau i ressò emocional, la seva manera d’escoltar és un record viu que m’il·lumina.
El seu compromís social l’ha exercit en totes les seves dimensions però també en la professió mèdica. Va liderar la Junta de la secció col·legial just després que ho fés la Roser Perez Simó, l’any 88 i fins el 92. Tant des de la secció, com en les col·laboracions amb l’Ajuntament i sobretot en la direcció de la Fundació, el Pep ens ha deixat impregnats del seu savoir faire que ens feia sentir bé.
El seu nom en psiquiatria estarà associat per sempre a la desinstitucionalització psiquiàtrica, a una posició ètica que posava la persona i l’ètica en el centre de tota acció terapèutica.
Pep seguiràs entre nosaltres per sempre.