Bon dia a tots. Per mi es un honor i un plaer donar-vos la benvinguda a aquesta segona trobada de treball. Donar la benvinguda als nous, que es sumen a aquest treball.
La Jornada està pensada com una jornada de treball intens i fructífer que doni compte de la responsabilitat que tenim. Ens hem convocat tripartitament, des d’un cert artifici identitari.
Ens hem convocat com a professionals, com a usuaris i com familiars només per a poder pensar els temes que ens ocupen des de diferents vèrtex, des de diferents perspectives I des de diferents experiències. I ens hem convocat per una qüestió de responsabilitat i també per un dolor. Un dolor gran i constant. També ens convoquem per l’alegria de trobar-nos i de pensar junts. Poder pensar les coses amb d’altres ens reanima i revitalitza.
Abans de començar el treball d’avui, és necessari d’aturar-nos a pensar junts una pèrdua.Josep Clusa, anterior president de la Fundació, company de molts anys de treball i amic entranyable. L’any passat, quan ens varem reunir aquí mateix, ell va venir i ens va acompanyar i encoratjar amb les seves paraules a continuar aquesta experiència nova aquí i original, i a donar el suport des de la Fundació al nostre treball. Malauradament aquesta segona trobada no el tenim aquí. El passat mes d’Agost va morir i ara hem de continuar sense ell. Però ens acompanya. Ens acompanya amb la seva calidesa, interès per les coses, interès per tot el que suposés treball i esforç en la comprensió de les dificultats humanes per a poder viure i créixer. Ens acompanya amb la seva capacitat de treball, la seva coherència i tenacitat per a poder seguir endavant. Per a resistir el desànim que ens amenaça en aquests temps difícils per a tots.
Ara, en aquest moment de dificultat social greu, sabem que les coses es posen més difícils. Estem acostumats a haver-nos-les amb les dificultats. La malaltia mental, o la crisi psicòtica, ens col·loquen també en un moment de devastació del món intern d’una persona i sovint de les seves relacions socials i familiars. Una i altre vegada tractem de sortir al pas de cada crisi, i després de recuperar les capacitats que, temporalment, s’han vist impedides del seu desplegament. Per això, sabem que cal un treball esforçat que ha de venir des de diferents àmbits per a tenir idees noves, consistents, no estereotipades i gastades. Idees per a la reconstrucció des de lo social, lo relacional, familiar, emocional, corporal, dels equilibris que s’han perdut i que cal reconstruir.
A l’inici he dit que el treball d’avui cal que sigui un treball intens i fructífer. Esforçat, reiterat, que ens reanimi en la capacitat de pensar i no delegar-la en ningú. Cada un de nosaltres hem de crear un pensament propi per a entendre les coses que ens passen. Hem de sortir dels eslògans, vinguin de on vinguin. Només en l’intercanvi de idees i en el debat permanent trobarem escletxes per a produir possibilitats noves per a tots nosaltres.
Crec que el Grup de Pensadors és una proposta de treball des de la responsabilitat de cadascun de nosaltres i des d’una posició ètica a on tots, i dic tots, estem inclosos d’igual manera.
Angels Vives
Documentació:
“Unas palabras desde la lejanía”
“Resum II trobada”
“Resum 5a edició”