Fundació Congrés Català de Salut Mental » Jornada “Adolescents i joves migrants no acompanyats i salut mental”

Jornada adolescents i joves migrants no acompanyats i salut mental

El 12 d’abril de 2019 es va celebrar la jornada sobre els adolescents i joves migrants no acompanyats i salut mental. La Jornada que es va celebrar a l’Espai Francesca Bonnemaison (Barcelona), va ser un èxit de convocatòria i participació. En total es van registrar uns 350 participants.
En els propers dies, elaborarem un document de síntesis, conclusions i propostes de futur que posarem a disposició de tothom.

La Jornada de treball és un projecte compartit per diverses organitzacions professionals: Col·legi de Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), Col·legi de Treball Social de Catalunya (TSCAT), Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM).

Es van abordar les realitats que ens plantegen els adolescents i joves migrants no acompanyats. No és un fenomen nou però si creixent i que està desbordant el sistema de protecció i atenció a la infància i adolescència. Segons dades de la DGAIA, l’any 2016 van arribar 684 nouvinguts provinents, principalment, del Magreb i 1489 al 2017. L’any 2018 es va tancar amb 3524 casos i sembla que la xifra es podria arribar a doblar en el 2019. Considerem doncs, que no estem davant una situació “d’emergència”, sinó davant d’un fenomen amb llarg recorregut i que es mantindrà en el temps.

En definitiva, l’objectiu de la Jornada va ser fer visible els problemes latents i manifestos de salut mental en aquesta col·lectiu i elaborar, en la mesura del possible, propostes per a una millor atenció, integral i integrada.

>> Consulteu el programa de la Jornada

>> Consulteu el document de síntesi: conclusions i propostes de la Jornada

Imatges de la Jornada

Taules de debat

Taula inaugural

És necessari normalitzar la salut mental per tal de poder fer prevenció, és a dir, una atenció protectora de les persones. El subjecte és un i no és assimilable a cap col·lectiu. Cal respectar la subjectivitat dels processos de vida.
Definides les estratègies, es fa necessari acordar un pla, concretar accions, buscar resultats i avaluar-los.
Cal treballar per aconseguir la PARTICIPACIÓ dels usuaris en tot el procés.

Taula 1 “La veu dels propis adolescents i joves migrants no acompanyats: com valoren la situació?”

Les iniciatives han de ser inclusives des de l’inici i sobre tot, han de ser clares, han d’ajudar a reduir al màxim la incertesa, l’arbitrarietat i han d’afavorir els aspectes positius dels subjectes i de les relacions.
Es destaca la idea de SUBJECTIVITAT per damunt de propostes col·lectives, sense renunciar a l’existència del grup.
Les experiències viscudes pels nois i noies fan referència a una idea de salut mental molt bàsica. Es posa de manifest la importància dels vincles que es generen en la relació amb els professionals.

Taula 2 “Per una atenció integral a la salut mental”

La primera premissa dels serveis ha de ser la de facilitar l’accés, és a dir, fer molt fàcil l’aproximació i l’entrada a qualsevol dispositiu. Es valora molt positivament la disponibilitat de traductors en els espais assistencials, terapèutics, etc. (Lola Aparicio).
Importància d’actualitzar els estudis sobre la població de referència, especialment pel que fa a conductes delictives o addictives. Els resultats d’un estudi de la DGAIA del novembre 2018 amb (n=950) aportaven dades de caràcter positiu respecte la salut dels nois i noies.
Es destaca la importància de l’entorn, per sobre de l’origen, quan es parla de supervivència o resiliència i s’assenyalen quatre factors: aportar seguretat, donar temps a la recuperació, afavorir les relacions i l’accés a la cultura, entesa en el seu sentit més ampli.
Malgrat cal mantenir una visió crítica (Paco Collazos), hi ha un balanç positiu i és possible veure la situació com una oportunitat. És necessari adaptar la significació de “lo patològic”, i dedicar esforços especialment a la promoció i prevenció en salut mental.
Hi ha iniciatives molt destacades, encara que poc disseminades, de formació d’agents de salut comunitària, vinculats a la salut mental i als patrons ètnics-culturals.

Taula 3 La veu dels professionals i reptes de futur”

Es fa necessari fugir de la realitat negativa per anar a una realitat més “possibilista”. El perfils dels acollits és clarament divers i cal treballar amb aquesta diversitat.
El dol migratori que s’observa és majoritàriament complex, i donat que podria parlar-se de l’existència molt sovint d’un TEPT, no és abordable en qualsevol moment. Cal repensar els abordatges (Laura Álamo), per exemple l’artteràpia permet en ocasions fer aparèixer allò que no es pot dir, allò que no es pot nombrar.
Molt sovint l’expressió “això no ho entenc” per part del professional, esdevé el primer pas per començar a entendre alguna cosa (Marina García). És imprescindible un exercici d’adaptació i dedicar-hi un temps, que no sempre li és donat al professional.
Si parlem de coordinació hem de creure de veritat que “l’altre” (l’altre professional d’un altre servei, per exemple) és fonamental per a mi. El malestar no està només en les persones migrants. Tenim exemples clars en salut mental i en l’estigma que s’arrossega. S’afegeix aquí (Oriol Janer) el propi “malestar” dels professionals que necessiten “ser cuidats”. Paradoxes del sistema: si hi ha deixadesa institucional i poc o gens reconeixement real, això no pot funcionar de manera adequada.
La pròpia experiència és un valor a tenir en compte en les relacions entre professionals i joves. Ajuda, juntament amb el temps, a la construcció del vincle, que ni és fàcil, ni ràpid. La incertesa, i el sistema en posa molta en joc, genera malestar sempre. S’aposta per la implicació, especialment dels professionals de la psicologia o la psiquiatria, en el disseny de dinàmiques de grup en els centres, amb la participació dels i de les joves.
És necessària la confluència entre implicació professional i registre de l’activitat, amb els seus resultats per exigir recursos ponderats.

Documentació de la Jornada

>> “Document de síntesi: conclusions i propostes”
>> “Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols”
>> "Manifest pels drets humans dels immigrants menors d'edat"
>> Taula 2. "Presentació Francisco Collazos”
>> Taula 2. "Presentació Lola Aparicio”

Comité organitzador

David Rodriguez, Carmen Redondo, Pep Guasch, Myriam Garcia, Ester Fornells, Josep Vilajoana, Ada Ruiz, Jose Fernandez, Josep Moya, Montserrat Rovira, Carmen Ferrer i Víctor Martí.

Col•labora

Consulteu totes les jornades de la FCCSM

Jornada “Adolescents i joves migrants no acompanyats i salut mental”