Entrevista al president de la Fundació, Josep Vilajoana
Josep Vilajoana i Celaya és psicòleg coach i psicoterapeuta. Té experiència en drogodependències, salut i envelliment. És especialista en coaching per a la salut i el benestar i en conciliació de la vida professional i personal. A més d’estrenar-se com a president de la Fundació Congrés Català de Salut Mental, és vicepresident segon del Consejo General de la Psicología de España i membre de la International Society for Coaching Psychology. Ha estat vuit anys degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
A continuació ens ofereix la seva visió sobre la Fundació Congrés Català de Salut Mental.
– Quins són els objectius que s’ha marcat la nova Junta de la Fundació a curt i mitjà termini? Com plantegeu la nova etapa que ara comença?
A curt termini és important mantenir els projectes que varen sorgir del darrer congrés, integrar la visió del sector infància-adolescència a partir del també darrer congrés en aquest sector i consolidar les relacions amb les administracions a partir de propostes assistencials vinculades al model comunitari.
A mitjà termini cal ser presents en els espais que s’estan creant en relació a la salut mental que incorporen a tots els agents implicats. La nova etapa, amb un històric tant consistent com té la Fundació, només cal que revitalitzi el seu esperit de defensa d’una atenció a la Salut Mental digna, pluridisciplinària i lligada al benestar de les persones; centrada en els protagonistes principals, cuidant el desgast dels professionals i afavorint l’eradicació de l’estigma que envolta sempre les dificultats en salut mental.
– I a llarg termini? Com us imagineu la Fundació al final del vostre mandat?
He de fer un esforç per imaginar-me un final quan gairebé no hem començat com equip a treballar. Però sí que m’agradaria pensar que aquest periode que comencem, que és continuïtat de molta tasca feta i ben feta, portarà a la Fundació a una posició respectada en el sector, reconeguda en la societat i tan valorada pels professionals joves que es van incorporant a aquest àmbit que transformarà la mitjana d’edat dels seus patrons i amics.
– Quines funcions tindrà el nou Consell Consultiu? Quan és previst que es posi en marxa?
L’objectiu principal del Consell Consultiu és no perdre el coneixement i l’experiència de persones rellevants que han format part del nucli més executiu de la Fundació, o de grups de reflexió o acció que han acabat la seva tasca i que en aquests moments disposen de temps per ajudar a la marxa de la Fundació sense una implicació intensa a les reunions, activitats, etc. Podríem dir que és el conjunt de sèniors de qui no podem perdre la seva expertesa ni els seus contactes en el món professional, social i polític.
– La Fundació té actualment 6 grups de treball i el Comitè d’Ètica Assistencial, que funcionen amb tempos i resultats diversos. Té la nova Junta alguna proposta per potenciar-los o crear-ne de nous?
De fet, hi haurà un moment de relleu entre grups que conclouen la seva tasca i grups que inicien la preparació del proper congrés o congressos. Serà després de l’estiu que comencem a treballar de valent per sincronitzar projectes.
Certament, pel que fa al Comitè d’Ètica Assistencial, sí que hem començat a pensar en una major visibilització de les seves aportacions i també en la manera d’entrar en relació amb diferents iniciatives que, pel que fa a l’ètica, es mouen en el nostre país, en el conjunt de l’Estat i també a nivell internacional.
“En l’actualitat gairebé ningú discuteix la importància que tenen els factors socials, econòmics, urbanístics, etc. en l’aparició de malestars i fins i tot de patologies mentals”
– Com afrontareu la proposta de la nova Junta d’obrir la Fundació a altres perfils professionals tangencials a l’assistència de la salut mental? Quines estratègies seguireu per fer atractiva la Fundació a aquests nous perfils?
Aquesta és una fita fonamental de la Fundació que en els darrers anys, especialment per la cruesa de la crisi, havia quedat en un segon pla. En l’actualitat gairebé ningú discuteix la importància que tenen els factors socials, econòmics, urbanístics, etc. en l’aparició de malestars i fins i tot de patologies mentals. Molts professionals d’aquests sectors, com per exemple l’arquitectura, l’economia i d’altres, ja treballen incorporant consideracions de salut, mental, psicològica, etc., en les seves propostes.
Per tant, ens proposem com a entitat, contactar amb persones i organitzacions que creuen en aquesta orientació, principalment a través de les converses i els debats transversals. La Fundació té un atractiu incontestable: és una organització oberta, plural i sensible al malestar de les persones, siguin professionals o usuaris directes o indirectes dels serveis, especialment de salut mental.
“La Fundació té un atractiu incontestable: és una organització oberta, plural i sensible al malestar de les persones”
– L’esdeveniment més ambiciós que organitza la Fundació és, precisament, el que li dona el nom: el Congrés Català de Salut Mental, que enguany ha celebrat la seva sisena edició. Però aquest congrés es porta a terme cada tres o quatre anys. Així doncs, quines seran les activitats estrella (de calendari) de la fundació en els propers anys?
Seguirem en aquest cas la tradició: organitzar activitats preparatòries per al proper congrés, a partir de la definició de la temàtica, que en aquest moment no està encara fixada. És probable que pesi en la decisió la problemàtica de la continuïtat dels serveis en funció de l’edat i les problemàtiques de les persones. Haurem d’esperar una mica encara per tancar aquesta qüestió.
El proper mes de novembre, una vegada més, posarem la xarxa a debat amb la convocatòria d’una Jornada sobre “Salut Mental i Comunitat: quines intervencions? Quins models?”. Les orientacions de totes les administracions a la salut comunitària, legitimades tècnicament fa més de 30 anys, haurien de presidir realment els serveis públics.
– La salut mental és segurament un dels tabús socials més arrelats a la societat actual. Penseu que la Fundació pot contribuir a la lluita contra l’estigma com ja fan altres entitats? Si és així, de quina manera?
Efectivament, aquesta és una tasca prioritària de la Fundació. Normalitzar la salut mental sense disminuir els recursos i donant suport a tots els professionals que operen en el sector. I quan dic tots, vull dir tots i totes, sense exclusió de perfils professionals.
Cooperar en les iniciatives d’altres, fer públiques les estadístiques, afavorir les activitats que porten implícita la normalització de la salut mental. De fet, exigeix tenir en compte la qüestió en tot moment, especialment, per exemple, en els mitjans de comunicació i el disseny de les polítiques públiques.
