Jornada organitzada pel Comitè d’Ètica Assistencial
de la Fundació Congrés Català de Salut Mental
Tret de sortida per un canvi de model d’atenció en salut mental amb garantia de drets
- La jornada “Drets bàsics en els internaments psquiàtrics” denuncia determinades les pràctiques dutes a terme en els internaments psiquiàtrics involuntaris i la precarietat de recursos.
- La jornada ha assolit el compromís de l’administració de fonamentar l’atenció en salut mental en l’apoderament dels pacients, els seus drets i les bones pràctiques dels professionals
Barcelona, 18 de març de 2022.- Més de 230 assistents han participat a la jornada “Drets bàsics en els internaments psiquiàtrics”, celebrada aquest divendres 18 de març al Col·legi de Metges de Barcelona, amb l’objectiu de debatre sobre les condicions actuals dels pacients de salut mental ingressats de forma no voluntària. A l’acte, organitzat pel Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) de la Fundació Congrés Català de la Salut Mental (FCCSM) hi ha assistit la directora del Pacte Nacional per la Salut Mental i el director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, representants del Parlament i de diversos departaments del Govern (serveis socials, infància, justícia i educació, entre d’altres).
Entre els assistents, s’ha comptat amb representants d’associacions “en primera persona”, de familiars d’usuaris de salut mental, i una àmplia representació de professionals de la xarxa pública d’atenció a la salut mental (psiquiatres, psicòlegs, educadors/es socials, infermeres, treballadors/es socials …) i d’altres sectors implicats (forenses, jutges, …).
Joan Vegué, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, ha inaugurat la jornada amb el compromís d’incorporar les resolucions i propostes del Comitè d’Ètica Assistencial en els documents pendents d’elaborar des del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i el seu Consell Assessor. Ha defensat que els tres pilars fonamentals de l’atenció en salut mental, que incorporarà el nou Pla Director, seran els drets i l’apoderament dels pacients i les bones pràctiques ètiques dels professionals.
Els ponents de la jornada han exposat les debilitats de les mancances del sistema actual i han reclamat la implicació de l’administració per la implementació de pràctiques no coercitives.
El Comitè d’Ètica Assistencial ha presentat el document “Drets bàsics per a pacients en situació d’urgències o d’ingrés psiquiàtric” en forma de dos ponències:
- Coneixements jurídics bàsics, en relació als ingressos psiquiàtrics involuntaris
- Consideracions específiques d’aplicació als ingressos psiquiàtrics de persones menors d’edat
Declaracions dels ponents
Fernando Santos, fiscal a l’audiència de Còrdova
“La llei 8/2021 ha suposat una revolució ètica respecte al reconeixement de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat, però es troben moltes resistències dels professionals respecte a la seva aplicació en el camp de la salut mental”.
Alberto Vásquez, advocat ex-assessor de la relatora de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat
“Els canvis legislatius no han generat canvis a la pràctica. Sí que ho han fet els canvis estructurals dels serveis. Cal desenvolupar pràctiques coercitives conjuntes i homogènies”.
Sílvia Ventura, jurista especialista en Capacitat i presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de la Fundació Congrés Català de la Salut Mental (FCCSM).
“Cal fer modificacions a la pràctica dels professionals que treballen en el món de la discapacitat de la salut mental per tal d’adaptar-se al text de la Convenció dels drets de les persones amb discapacitats de les Nacions Unides (2006). Aquest text determinarà una bona praxi professional. S’han d’abolir tot tipus de mesures restrictives com la contenció mecànica, l’aïllament, tractaments forçats, entre d’altres.”
Montserrat Hierro, jurista experta en menors i membre del Comitè d’Ètica Assistencial de la Fundació Congrés Català de la Salut Mental (FCCSM).
“Cal incloure l’opinió del menor en el seu tractament. El suïcidi entre els menors està avui dia entre les cinc primeres causes de mort a la majoria de països del món. La majoria de malalties mentals greus que poden afectar una persona al llarg de la seva vida s’inicien a l’adolescència”.
Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional per la Salut Mental
“Em comprometo a recollir les inquietuds de tots els intervinents així com les propostes del Comitè”. Ha reconegut la falta de recursos econòmics i humans per l’atenció en salut mental i la necessitat d’una major implicació dels serveis socials.
Magda Casamitjana ha anunciat el compromís del Pacte Nacional per la Salut Mental de formar part com a partenariat del Quality Rights de la OMS en relació a la salut mental./p>
