El Congrés Català de Salut Mental de la Infància i l’Adolescència aborda els trastorns de conducta dels joves
- El VI Congrés aborda la problemàtica dels trastorns de conducta d’infants i adolescents des d’una perspectiva multidisciplinària i intersectorial. Compta amb més de 400 inscrits de diversos àmbits i una setantena de ponents, convidats i participants en els comitès
- El Congrés es clourà amb una taula de debat sobre els impactes dels atemptats del mes d’agost a Barcelona i Cambrils
- El programa està constituït per 4 taules, conferències, debats i una vintena de pòsters seleccionats
La Fundació Congrés Català de Salut Mental organitza la sisena edició del Congrés Català de Salut Mental de la Infància i l’Adolescència, que tindrà lloc els dies 23 i 24 de novembre al Cosmocaixa de Barcelona. L’organització ha comptat amb la participació d’un ampli col·lectiu de professionals, des dels comitès Organitzador i Científic, i del suport de diferents entitats i institucions del sector.
El doctor en Antropologia Àngel Martínez, professor titular de la Universitat Rovira i Virgili, inaugura el Congrés amb la conferència “Adolescències, crisi de la presència i pèrdua de la reciprocitat: una perspectiva antropològica”.
La filosofia del Congrés queda definida a partir dels eixos següents: 1) Multidisciplinarietat; 2) Àmplia representació geogràfica; 3) Àmplia representació de models teòrics; 4) Èmfasi en l’enfocament comunitari; 5) Creació d’espais de debat amb una àmplia participació del públic assistent.
El Congrés abordarà la lectura i complexitat dels trastorns de la conducta en la infància i l’adolescència des de diferents àmbits; les intervencions des de la clínica; els recursos i dispositius disponibles; i els avenços en recerca sobre els trastorns de conducta del nen i de l’adolescent.
Alguns reptes que aborda el Congrés
El problema dels trastorns de conducta infantil i adolescent no és un tema que s’hagi de tractar únicament des del punt de vista dels especialistes de salut mental; intervenen factors a nivell familiar, escolar i social.
A nivell familiar i social, la solitud de la població jove que viu en entorns inestables, fràgils, precaris i canviants a velocitat de vertigen provoca que l’adolescent vulnerable i fràgil -com correspon a la seva etapa evolutiva- abandoni fàcilment l’escolaritat i pugui caure en quadres psicopatològics severs o buscar satisfaccions immediates en xarxes socials, qualsevol tipus de consum o en grups idealitzats que, d’alguna forma, li proporcionin una pseudo identitat.
A nivell de recursos: L’educació és un dret i un deure, però la salut només és un dret i no pas un deure; això provoca greus problemes a l’hora d’intervenir, ja que en bastants casos les famílies no autoritzen la intervenció dels professionals de la clínica. D’altra banda, falta formació en temes de salut mental i sobre el model de salut mental comunitària. També es pateix un col·lapse de molts serveis, en especial de les urgències psiquiàtriques en infància i adolescència.
A nivell biològic: Durant les últimes dècades s’està realitzant un gran esforç per comprendre les bases neurofisiològiques que sustenten l’associació entre maltractament/negligència i risc de patir trastorns mentals en l’edat adulta. Especialment, als últims anys s’està investigant el rol de les modificacions adquirides, capaces d’alterar l’expressió dels gens i, per tant, la plasticitat general dels sistemes biològics d’adaptació i resposta a l’estrès.
Dades sobre l’impacte dels trastorns mentals en infants i adolescents
Més d’un terç de les consultes (34,4%) i dels diagnòstics (36,1%) sobre salut mental d’infants i adolescents són per motius de trastorn de la conducta. El 58% d’aquests trastorns es desenvolupen en joves majors de 12 anys, seguit de la franja d’edat entre 5 i 12 anys, que s’eleva al 39%. El 3% restant de casos es diagnostica a nens i nenes de 0 a 5 anys.
S’estima que fins a un 30% de la patologia mental de l’edat adulta està directament o indirecta relacionada amb el maltractament durant la infància, incloent la negligència dels pares, el maltractament físic i psicològic i l’abús sexual, entre les formes de maltractament més comunes.
Ponents del congrés a disposició dels mitjans per a possibles entrevistes
Alberto Lasa
Psiquiatra i psicoanalista. Ex-cap del Centre de Salut de Nens i Adolescents del Servei Basc de Salut. Osakidetza. Ex-president de Sepypna.
Josep Moya
Psiquiatre i psicoanalista. Metge consultor del CSMA del Parc Taulí de Sabadell, coordinador de l’Equip Clínic del Centre l’Alba, de Barcelona (Atenció a infants i adolescents amb trastorns de conducta, psicosi i autisme). Fundador de l’Observatori de Salut Mental i Comunitària de Catalunya (OSAMCAT) i membre de l’Equip CIPAIS. Docent de la Diputació de Barcelona i d’ ACCEP, supervisor d’equips de Justícia Juvenil de Girona. És autor del llibre: “Maldad, culpa y responsabilidad”.
Antecedents del Congrés
El Congrés Català de Salut Mental de la Infància i l’Adolescència es porta a terme de forma trianual, amb la finalitat de tractar les problemàtiques de salut mental que afecten la infància i l’adolescència.
Les altres edicions del Congrés han estat:
- I Congrés (2002): “Salut Mental Infantil i Juvenil. Perspectives per el segle XXI”.
- II Congrés (2005): “Adolescència i les noves necessitats en Salut Mental”.
- III Congrés (2008): “Els malestars contemporanis. Anàlisi des dels àmbits de Justícia, Educació, Salut, Treball, Acció Social i Ciutadania i comunitaris”.
- IV Congrés (2011): “Els temps de la infància i l’adolescència. Malestars i psicopatologia: detecció, prevenció i acció interdisciplinari”.
- V Congrés (2014): “Experiències en salut mental: en el camp assistencial, de formació i de la recerca”.