Un poema pel Pep
T’he buscat pertot arreu
i no t’he trobat,
era un dia fosc,
un dia de tempesta.
On és el company?
on és l’amic?
on és el mestre?.
El que feia sortir el sol
tant sols escoltant-te.
t’he buscat pertot arreu
i no t’he trobat,
el dia segueix sent fosc
i trist de turmenta.
Trenta-cinc anys
al teu costat,
ens hem acompanyat.
Amb l’honestedat ets exemple,
l’amistat has defensat,
lluitador per la justícia,
a ningú has criticat.
Pep, t’he buscat pertot arreu
i quan la boira m ’obnubilat
a dins meu t’he retrobat.
Albert Parés
Agost del 2013